Del Sud
Crònica d'un llibre
La rebuda a Catarroja ha sigut immillorable. La presentació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas va aplegar a unes cinquanta persones al casal Jaume I, tot i ser entre setmana i que els exàmens universitaris estan a la vora, i ens donà l’oportunitat de participar en un improvisat i enriquidor debat sobre el país, el territori i la música en valencià. La presència de Miquel Gil, el gran músic de Catarroja, i de Xavi Sarrià i Miquel Ramos, d’Obrint Pas, va donar categoria a un acte que, malgrat els tres-cents anys “de llarga pena” que arrosseguem els valencians, es convertí en una bocanada d’optimisme sense perdre de vista la realitat.
Fou precisament Miquel Gil qui obrí la caixa de Pandora. Després de parlar de la seua infantesa i joventut pels carrers de Catarroja “quan els xiquets encara podíem jugar a futbol als carrers i sabíem on trobar una mata d’espàrrecs”, el músic assegurà que tampoc no es pot perdre de vista el que tenim. “És cert que hem de lluitar per salvar el nostre territori, el nostre patrimoni i la nostra llengua”, argumentà Gil, “però també és cert que, si en tres-cents anys no han pogut amb nosaltres, tampoc podran ara”.
L’experiència dels mateixos Obrint Pas n’és un exemple. Xavi Sarrià recordà que, quan començaren a fer bramar les guitarres a l’institut Benlliure, allà pels començaments dels anys noranta, a València hi havia pràcticament una zona zero cultural. Els joves Obrint Pas hagueren de mirar en Al Tall i, fins i tot, en la gent de la Nova Cançó per trobar uns referents i, malgrat tot, la seua decisió de cantar en la seua llengua -el nostre valencià, el català de tots- s’ha demostrat com un encert. “Avui, hi ha molts grups que canten en valencià, i en molts estils, i ja comencen a destacar per la seua qualitat i no per la llengua que empren”, afegí Sarrià.
Miquel Ramos també va voler deixar clar que, malgrat que s’ha de seguir lluitant per arribar a ser un país normal, hi ha hagut avanços que no es poden negar. “Fa uns anys, a València, no senties parlar en valencià més que les persones molt majors”, explicà el membre d’Obrint Pas, “ara, en canvi, sents a gent jove i te n’adones que, poc o molt, es va millorant”.
Aquesta idea d’esperança, però, no pot fer oblidar la situació real. El País Valencià pateix un govern dretà i espanyolista des de fa tretze anys que ens ha posat en una situació ben difícil. L’intent reiterat i obsessiu per tancar TV3, les multes desproporcionades a Acció Cultural del País Valencià, la negació sistemàtica de la unitat de la llengua, l’exclusió dels mitjans de comunicació oficials dels músics en valencià… són una mostra d’una situació que, com diu Vicent Partal al pròleg de Del Sud, ens ha deixat soterrats però no morts. I cal seguir endavant, tot i que siga a través d’una cultura de resistència davant l’oficialitat imposada i grisa.
Al llibre, prenem una cita de Feliu Ventura que diu: “València necessita una cançó per a recuperar el vell somriure”; de la mateixa manera, l’ex president xilé Salvador Allende deia que no hi ha revolucions sense cançons… Doncs bé, amb Obrint Pas i tota la generació que conformen La Gossa Sorda, Orxata, Voltor, Sva-ters, el mateix Feliu Ventura, etc… i el mestratge impagable dels Miquel Gil, Al Tall i altres veterans, les cançons ja les tenim. Ara toca anar a per la resta.
Moltes gràcies a tots els qui anareu al casal Jaume I de Catarroja. La pròxima parada serà en Alcoi, cap al final del mes de febrer. Ja anirem informant. I moltes gràcies també a Miquel Gil, Xavi Sarrià i Miquel Ramos per participar en la presentació. Salut!
PD. Per cert, avui estrenem una nova capçalera del bloc que ens ha fet Xavi Sarrià i que, com diem a València, li ha quedat de categoria.
PD2. Hem eixit al Nou Dise, el setmanari de la Universitat de València, en una ressenya molt bona de la companya Alba Requejo. L’article explica el perquè del llibre i alguna que altra curiositat i anècdota del procés de fabricació.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Grandíssim llibre i grandíssima la feina que heu fet. Realment, enhorabona.
Jo ja vaig llegir-me el llibre tot just hagués sortit (al novembre) (inclus ho sabia abans per un "xivataso" del M.Ramos), i em va agradar moltíssim.
Sóc un jove de Valls (Alt Camp), i és realment interessant poder esbrinar els detalls de la història recent del País Valencià, tal i com s’expliquen al llibre, alhora que també és fascinant conèixer noves coses d’Obrint Pas, que tot i que ja ens n’havíem informat pels mitjans que podíem, crec que calia una obra sòlida com la vostra.
Només escrivia per felicitar-vos, i alhora preguntar-vos si tenieu planejat de presentar el llibre aquí al principat, o si la "gira" de presentacions només la feu pel PV.
De totes maneres, enhorabona pel treball i a seguir.
Salut!