Del Sud

Haguera estat una gran idea que Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas tinguera la seua pròpia banda sonora, una mena de CD recopilatori amb les cançons més representatives del grup o, almenys, les que més han impactat els autors al llarg d’aquests anys de seguir a Xavi, els Miquels i companyia pels escenaris de tot arreu. Però, com deia Hölderlin, l’home és un déu quan somia i un captaire quan reflexiona i un projecte d’aquesta magnitud era gairebé impossible. Per això, el llibre es tanca només amb una mena de decàleg musical, un recopilatori en paper imprés de deu cançons del grup que, per una cosa o per altra, tenen una significació especial.

Podrien haver sigut, evidentment, altres cançons; de fet, molta gent ens ha preguntat per què hem triat aquesta o aquella cançó o per què no s’ha inclòs la de més enllà. Suposem que cadascú tindrà les seues favorites i, fins i tot, eixa melodia especial que et recorda una fita concreta i que sempre sona a l’iPod. Per això, les deu cançons reproduïdes al final del llibre no són les millors, ni les més reeixides, ni les de més èxit; simplement, són les que més ens agraden. I, ací, expliquem els motius.

(L’article segueix amb una explicació sobre la tria de cançons.)

1. A València: Obvi. És la primera cançó d’Obrint Pas, la que ens transporta directament a la nostra adolescència i que, a més a més, parla de la nostra ciutat. De fet, fins i tot, vam dedicar una entrada específica del bloc per parlar de les sensacions que sentim quan sona allò de “els carrers són bruts i tu tens tant de mal de cap…”

2. Continuant avançant: El lema dels primers anys dels Obrint Pas també ha sigut una màxima per a nosaltres. Dos joves valencianoparlants perduts pels carrers de la castellanitzada ciutat de València havien de trobar consol per força en versos que parlen de “trencar esquemes que ens han fixat” per tal de “obrir-nos pas i continuar avançant”. I encara avui hi treiem forces d’ací, quan les coses semblen tòrcer-se.

3. No tingues por: És una cançó brutal i molt emocionant. De fet, aquesta ja no és una cançó d’Obrint Pas, perquè el públic l’ha segrestada i l’ha convertida en un himne a la memòria de Guillem Agulló i de totes les víctimes de la intolerància i la violència feixista. A qui no se li han posat els pèls de punta escoltant a Gironès entonar amb la dolçaina la melodia d’aquest tema? Com ens digué Miquel Gil en l’entrevista que li vam fer per al nostre llibre Del Sud, ningú no ha pogut sintetitzar més emocions i sentiments en sis senzilles paraules: “no estàs sol, no tingues por”.

4. Els crits de la terra: Aquesta peça, inclosa a La revolta de l’ànima, va ser de les primeres que recordem com a gran moment en els concerts d’Obrint Pas. A més, és un homenatge des del cap i casal a totes les comarques del País Valencià, la qual cosa compartim al cent per cent. La lletra, per cert, s’ha anat modificant amb el temps i el grup acostuma a tocar-la ara junt a una canço de lluita mítica: Oh bella ciao. Doncs això: que visquen els pobles i que visquen les comarques!!!

5. Trencar el silenci: Una cançó que té connexió directa amb un altre tòtem, el grup Al Tall, a través d’eixe personatge mític anomenat Tio Canya. Quan sentíem aquesta cançó, sempre pensàvem que nosaltres també érem besnets d’aquell vell de La Pobla a qui ningú farà baixar la cara per parlar en la seua llengua.

6. Del Sud: Un himne que dóna nom al llibre. Calen més explicacions?

7. La flama: Una de les cançons favorites de Xavi Sarrià (ens consta!) i una explicació de per què més de 300 anys d’ignomínia no han acabat amb nosaltres. Perquè tenim la flama i molta, moltíssima gent disposada a què no deixe de cremar mai de la vida.

8. Som: Ens agrada especialment perquè és un crit d’esperança i, alhora, un toc d’atenció. Ens recorda tot allò que som però també ens deixa clar que només arribarem a bon port si ho desitgem de veritat, ens ho treballem i ens ho mereixem. A més, Obrint Pas trià un vers d’un dels nostres poetes favorits, Miquel Martí i Pol, per encapçalar la cançó: “Serem allò que vulguem ser”. I tant…

9. Benvingut al paradís: A banda de donar nom al darrer disc del grup, aquesta peça mostra una maduració molt gran del projecte musical d’Obrint Pas. Nosaltres hem crescut (Hèctor ja no compleix els 25 i Antoni ja sap quin sabor té la trentena) i agraïm que el grup evolucione amb nosaltres i amb tota la generació que els segueix pràcticament des del principi.

10. Viure: Una lletra molt poètica, una tornada contundent i un ritme endimoniat fan de Viure una de les petites joies de Benvingut al paradís. La cançó toca tots els pals emotius: el 25 d’abril, la nit de Sant Joan, les traques, les muixarangues… és festa i lluita alhora. Una combinació perfecta que, de veritat, dóna ganes de viure.

I això és tot. Suposem que compartireu algunes coses i altres no tant. Bé, qui vulga, té aquest blog a la seua disposició per proposar el seu propi decàleg musical d’Obrint Pas o, en general, de la música en valencià. A veure si, entre tots, posem en comú aquelles cançons que ens emocionen i ens encoratgen per seguir endavant. Salut!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!