Del Sud

Ja sabeu que no acostume a escriure de futbol en aquesta trinxera perquè, sincerament, es tracta d’una qüestió a la qual no done massa importància. Amb tot, no puc evitar fer referència al partit de passat dilluns, quan Messi, Xavi, Piqué i companyia em van fer tornar a l’adolescència, a aquells moments del Dream Team que m’exaltaven les hormones juvenils, amb moments gloriosos com el gol de Koeman a Wembley, al minut 112, o el 5-0 de 1994, amb el hat trick de Romario, la falta de Koeman i la rúbrica final d’Iván Iglesias.

Si alguna volta tinc fills, segur que els explicaré que vaig veure jugar el Barça de les sis copes, els parlaré de l’esperit esportiu i lluitador de Guardiola, els diré que vaig tindre el privilegi de veure en viu i en directe a un geni com Leo Messi i espere poder afegir que vaig alegrar-me quan Xavi va ser el primer Baló d’Or català de la història.

Com va dir Valdano, el futbol és el més important de les coses que no són importants. Mai no em quedaré sense sopar per una derrota però, renoi, quina alegria amb la maneta al Madrid i les caretes que se’ls van quedar a Cristiano Ronaldo i a Mou cinco estrellas.

És l’opi del poble, sí, però una caladeta de tant en tant no ha matat ningú!

Salut i enhorabona a tots els culers!

(A la imatge, el gran Xavi Hernández, el noi de Tarrassa, celebrant el primer gol d’una nit històrica, almenys, en l’aspecte esportiu)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!