El proper dissabte 23 de febrer, a les set i mitja de la vesprada, presentarem Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas al Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi (C/ Vistabella, 8). Un acte que ens fa especial il·lusió per tractar-se d’una de les ciutats més significatives del país i d’un dels casals amb més vida que demostra setmana rere setmana que la flama de la llengua i la cultura es manté viva a les terres del sud.
De la mateixa manera, aquesta presentació vol ser un modest homenatge a tota aquella gent que, com Ovidi Montllor, van lluitar per un País Valencià més lliure. I què dir de l’Ovidi? Ell ho deixava tot clar a les seues cançons. Recordeu aquella que deia:
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
[…] I torne a repetir: sóc alcoià.
Tinc senyera on blau no hi ha.
Dic ben alt que parle català
i ho faig a la manera de València
I moltes tantes altres com La Samarreta, La Fera Ferotge o Homenatge a Teresa… L’Ovidi cantant, actor, escriptor però, sobretot, militant ha estat un referent per a molts dels valencians que no rebutgem les nostres arrels com a poble. La seua obra i el seu llegat han omplit partitures de grups musicals (Obrint Pas n’és un clar exemple però també Feliu Ventura, Ovidi Twins o Verdcel). Així mateix, les seues influències han arribat al paper imprés en forma de llibres, com el nostre, on volem continuar el camí marcat per aquell alcoià fet d’una fusta amb massa grops com per deixar-se modelar.
A Del Sud, ens donem el luxe de manllevar-li una sentència per encapçalar un dels capítols: “Hi ha gent que no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent que no li agrada que es parle, s’escriga o es pense”.
Per últim, dos recomanacions: La primera, acudiu el proper dissabte 23 a Alcoi i la segona, no us quedeu sense el recentíssim cd i dvd L’ovidi se’n va al Palau, on es recull l’homenatge que mig centenar de músics, escriptors, periodistes, actors, esportistes i representants dels moviments socials d’aquest país van retre, el 15 de maig del 2006 al Palau de la Música Catalana, al tòtem alcoià. Un reconeixement merescut ja que Ovidi, com molts altres, va ser conscientment ignorat per les administracions perquè la seua rebel·lia molestava el poder.
(La imatge d’aquest article no és una altra que la portada del CD-homenatge a Ovidi).
I un darrer regal:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això passa quan un valencià pensa com un català i un català ignora pensar com un valencià.
Aquest pot ser la llengua, la cultura, … Nosaltres tenim un gran problema com a poble. Busquem conflictes on no hi ha. Ara la llengua, ara la senyera, ara el nom del partit X o Y. Mentre nosaltres lluitem internament altres agafen els fruits, utilitzen els nostres conflictes per fer-se grans, per guanyar adeptes i per minar poc a poc la llengua, la cultura, …
Recordem tan sols com ‘quatre gats’ arribats de la península sotmeteren a tot el continent americà. Calia que les lluites internes dels diferents pobles amaren a més, sols així, amb la confusió creada, podrien eixamplar el territori conquerit.
Caldria UNIÓ i enteniment entre totes i tots per poder enderrocar l’actual govern dela Generalitat. Parlar, escriure, reflexionar, consensuar, però sempre en la nostra llengua (valencià o català, tan se val) que sols així mantindrem la flama encesa.
Salut i endavant