Del Sud

El següent text és un fragment d’una entrevista a l’alcaldessa de València, Rita Barberà, al diari Las Provincias, ahir diumenge. El periodista presta especial atenció a la sentència del Tribunal Suprem que dóna el vist-i-plau a la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez, així com a la destrucción del barri del Cabanyal. En un moment de l’entrevista, el periodista pregunta per què creu l’alcaldessa que la prolongació “és la millor solució per al Marítim i per a la resta de la ciutat”. I Barberà respon:

“Históricamente, ya se planteó como un paseo desde Viveros hasta el mar. El Cabanyal se ha dejado degradar mucho esto será un motor de mejora de todo el barrio, desde el respeto absoluto a la idiosincrasia del barrio”

L’obsessió de la batllesa de València amb aquest barri històric del cap i casal ha estat malaltissa. I encara té la barra de dir que “se ha dejado degradar mucho”. Utilitza un pronom reflexiu per elidir el subjecte causant (i conscient) d’aquesta degradació que no és cap altre que el seu Govern municipal. Després d’anys d’oblit d’aquest barri rebel que es negava a ser enderrocat, ara, com esmenta encertadament Jordi Muñoz, el PP vol reconvertir-lo en un no-lloc, esborrant tot vestigi de la seua història i de les seues arrels.

Ja ho preveien uns jovenívols Obrint Pas en una de les seues cançons quan la lluita dels veïns i veïnes del Cabanyal començava…

Pels carrers dels nostre temps / es podreix el nostre passat, / allò que ens fa sentir-nos vius/ tendresa de qui ens ha criat/ Pels carrers del Cabanyal, / pels carrers del nostre temps, / l’asfalt crema tots els moments / i amb ells la nostra realitat […] Resseguint tots els colors, / resseguint tots els carrers, / sentats mirant com trenca el mar, / la ràbia crema el seu plorar. / Pels carrers del nostre temps, / entre parlants dels nostres vells, / sentint olors de camps cremats, / història morta a colps d’asfalt. […] Han cremat el nostre passat, / la terra que ens van robar / però no cremaran les arrels, / no podran cremar les arrels.

De fet, la truncada història dels Poblats Marítims també apareix reflectida a Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, on l’intent de destrucció del Cabanyal, ara certificat pel Tribunal Suprem, va ocupar un cert espai. A continuació, us deixem el fragment del llibre on es parla d’aquests fets:

“…o del que passa en altres barris, amenaçats fins i tot amb la desaparició física per la voracitat del consistori. El cas més paradigmàtic és el Cabanyal, un conjunt d’antigues cases de final del segle XIX i principis del XX que encara conserven el sabor dels vells Poblats Marítims, un seguit de nuclis costaners que, amb el pas del temps, s’han convertit en la façana marítima de la ciutat de València. El Cabanyal malviu entre l’abandonament permissiu del consistori i l’amenaça d’un gran projecte urbanístic que passa per prolongar l’avinguda de Blasco Ibáñez fins a la plata de la Malva-rosa, la qual cosa obligaria a arrasar el barri i substituir-lo per una gran artèria plena de formigó i gratacels que, per la seua proximitat al mar, ofereix un suculent negoci immobiliari. A més, a banda de les evidents pèrdues històriques i arquitectòniques, la destrucció del Cabanyal significaria la fi d’un dels últims llocs on encara se sent parlar el valencià amb una certa assiduïtat al cap i casal, així com la d’una forma de vida lluny de les estridències de l’asfalt per la qual han optat moltes famílies i que ara, senzillament, desapareixerà.

Només qui ha gaudit d’aquest bocí de València coneix el plaer d’una bona conversa amb ressopó a la porta de casa, sota la fresca brisa del terralet, un vent suau que s’endinsa en la costa amb una tranquil·litat quasi monàstica, tot prenent el relleu del garbí de les tardes d’estiu. La bonior de les ones acostant-se i allunyant-se de la sorra, el blanc de la bromera esfumat en el negre clapejat d’estrelles de la nit tancada i l’amabilitat de les matinades estiuenques després de tot un dia d’humitat i calor llepissosa atorguen una significació especial a un barri abraçat pel Mediterrani que ara es troba en perill d’extinció.

Es tracta d’un fenomen paregut al que ja es va viure en la pedania de La Punta, un espai on els veïns…”

(Aquest fragment es troba a Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas i, en concret, al primer capítol Oh València ciutat… La foto correspon a un dels molts enderrocs que s’han produït els darrers anys al Cabanyal, producte de l’abandó del barri per part de l’ajuntament)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!