Del Sud
Crònica d'un llibre
Les ciutats són una cosa viva, canviant. Això més val saber-ho i assumir-ho i entendre que, per més que ens hi empipem, mai no podrem conservar sempre el nostre entorn tal com el vam conèixer. De fet, a voltes, cal evolucionar i fer barris nous, amb nous jardins i nous carrers que, amb el temps, es convertiran en part del nostre paisatge quotidià.
Aquesta veritat, però, amaga una mentida molt fosca. Amaga la metida de qui creu que, en nom d’un progrés globalitzador i escassament humà, es pot arrassar amb qualsevol indret mentre sonen els acords de les caixes registradores i el negoci -ai las!- capitalista. Una cosa, senyores i senyors, és que una ciutat canvie, evolucione, cresca… i una altra ben diferent és que siguen els constructors i uns polítics egoistes i cobdiciosos qui decidisquen què mereix la pena conservar i, sobre tot, què cal destruir. Una decisió que sempre es pren amb criteris que res tenen a veure amb la història, el patrimoni, l’arquitectura i, per què no dir-ho, els sentiments.
Després de més d’una dècada de resistència veïnal, el Tribunal Suprem ha autoritzat el Pla del Cabanyal, un projecte personal de l’alcaldessa Rita Barberà que provocarà la destrucció de més de 1.600 cases amb un gran valor arquitectònic, patrimonial i històric i acabarà amb un dels barris amb més personalitat de la ciutat de València. El Cabanyal, un d’eixos llocs on encara se sent parlar el valencià amb certa assiduïtat al cap i casal del País Valencià, serà substituït per una tirallonga de gratacels i edificis sense ànima que ens obriran al mar, com diu Barberà, però ens despersonalitzaran un poquet més. I tot, després de sotmetre el barri a un procés de degradació conscient per poder justificar la mesura.
Caldria preguntar-se què diria Blasco Ibáñez, molt vinculat als Poblats Marítims, sobre el fet que l’avinguda que porta el seu nom siga l’excusa d’uns quants per arrassar aquelles cases úniques al món que inspiraren molts dels seus escrits. Però, sobretot, cal preguntar-se què pensaran les persones que havien triat una opció de vida al vell barri marítim i ara es voran, senzillament, expulsats dels seus carrers.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Era nascut al meu barri. El del Mercat Central. Com també ho és Sorolla (carrer de les mantes), José Martí el libertador (de CUBA), Joan Monleon, Pep Laguarda (c.tapineria), etc. L’últim darrer paràgraf vostre, per exemple, s’impregna d’una demagògia molt semblant que la de na Barberà.
Contineu extrapolant-hi el Lab a la realitat social complexa existent i veureu com continuem “guanyant” adeptes.
Ah!, en la mateixa línia demagògica, a les properes s’apunten de militants al BLOC el Paco Camps i la Carmen Alborch.