Feia només un dia que Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas havia arribat a les llibreries; de fet, només es podia trobar encara a Barcelona i les seues rodalies, ja que l’arribada a la resta dels Països Catalans s’aniria fent de forma escalonada… Els donyets de la distribució, diuen. Malgrat tot, el passat 17 de novembre, els dos autors vam tindre l’oportunitat de presentar en societat per primera vegada un llibre que havia costat molt d’esforç i que, des d’aleshores, ha anat creixent i escampant-se per tot arreu.
El debut de Del Sud als mitjans de comunicació fou, però, a un lloc inesperat: el programa De nou, cap de setmana que condueix Amàlia Garrigós i que s’emet a Ràdio 9, la ràdio autonòmica valenciana. Un lloc inesperat perquè, des de fa molts anys, els mitjans públics valencians estan controlats per un aparell directiu que s’encarrega de barrar el pas a qualsevol persona, expressió artística, manifest o postura que trenque la imatge monocroma, avorrida i dretanitzant que el PP ha dibuixat de la Comunidad Valenciana (sic); una mena de nou Levante feliz i panxacontent a base d’engolir-se copes amèriques, fórmules 1 i altres bajanades.
Afortunadament, on s’acaba la pressió d’uns alts càrrecs amb més carnet de polític que de periodista, comença el treball dels veritables professionals. En aquest sentit, De nou, cap de setmana, s’ha convertit en una mena d’oasi dins de l’ermot cultural de la Radiotelevisió Valenciana, on sona tota classe de música en la nostra llengua, es publiciten esdeveniments com el Festivern i es dóna veu a gent proscrita en altres programes. De fet, és la tasca de gent com Amàlia Garrigós o el nostre gran amic Pau Gómez la que permet que, de tant en tant, alguna veu, alguna melodia, trenque la uniformitat del pensament teledirigit.
La intervenció de Pau fou, de fet, fonamental perquè la primera entrevista al voltant de Del Sud apareguera a través de les ones de Ràdio 9. Va ser quasi mitja hora on es llegiren fragments del llibre, es parlà del fenomen Obrint Pas, es recordà a Guillem Agulló i, fins i tot, hi hagué una xicoteta intervenció telefònica de Miquel Ramos, membre del grup i una de les persones que més ha recolzat aquest projecte. Per un moment, Ràdio 9 va semblar, senzillament, un mitjà normal, plural i on totes les veus hi tenen cabuda.
I ara, perquè hi quede constància, pengem al nostre apartat d’enllaços de Del Sud, als mitjans l’entrevista d’aquell 17 de novembre que suposà l’arrancada a nivell públic d’aquesta il·lusionant aventura (Pot tardar una miqueta en carregar-se… paciència). Moltíssimes gràcies, Pau… aquesta és de les que no s’obliden mai a la vida.
Aprofitem també l’avinentesa i us oferim un esplèndid reportatge d’una altre bon amic, Carlos Aimeur, aparegut a la contraportada de l’edició valenciana d’El Mundo. Una peça que copsa a la perfecció eixa idea d’homenatge que intenta fer el llibre a tota la generació de valencians proscrits i silenciats que lluiten per les seues arrels. Una crònica que es tanca amb una pregunta necessària: Què passaria si els grups que canten en valencià contaren amb una presencia habitual a les ràdios?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
