Del Sud
Crònica d'un llibre
Un altre gran escriptor que se’n va de vacances i ens deixa un poc més orfes, un poc més sols. Lloat i criticat a parts iguals, el premi Nobel de 1998 era un dels meus imprescindibles, una de les meues poques concessions als supervendes literaris. I un dels llibres que més em va colpir va ser La caverna, molt per damunt d’altres títols més coneguts, llegits o duts a la pantalla cinematogràfica de l’autor portugués. Un altre dia en parlaré amb més profunditat, com correspon. Ara, però, com a homenatge al novel·lista portugués, escric aquelles paraules del seu admirat Fernando Pessoa, a qui recordava mitjançant un dels seus heterònims en L’any de la mort de Ricardo Reis: “La meua pàtria és la meua llengua portuguesa”.
Ens queda, però, la seua literatura, les seues paraules… Saramago, doncs, com altres grans, no morirà del tot.
Respon a sofia Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Perdona Antoni, el post és molt bonic, però el Premi Nobel va ser el 1998. A Portugal els dies següents van ser dies de festa.