Els pitjors terratrèmols que han socavat Haití no han sigut, ni de bon tros, els que han obert en canal la seua terra. Des de fa molts anys, Haití és l’exemple palmari d’allò que l’actual sistema econòmic imperant al món genera als països que estan fora d’occident, del que anomenem eufemísticament Primer Món: una societat empobrida i saquejada, amagada dels ulls de l’opinió pública internacional que només s’entesta a repetir de forma buida altres mots, llocs i persones cap a on apunta la indignació de les ments benpensants, de la gente de bien. Que si Chávez, que si Cuba, que si els musulmans… mentre, a l’Àfrica, a l’Àsia o a l’Amèrica Llatina, milions de persones pateixen en els seus estómacs les meravelles del capitalisme global.
Ara, Haití ocuparà les primeres planes dels grans mitjans de comunicació per una qüestió puntual, per una terrible catàstrofe natural que, com diu la vinyeta que il·lustra aquest post, només és una rèplica de les catàstrofes artificials que el país porta patint des de fa dècades. Després, com sempre, Estats Units, Europa i l’antidemocràtic FMI continuaran fent i desfent sense donar més explicació. Arribarà l’oblit. I tota la retafila d’aprofitats, xoriços i fills de puta que faran negoci gràcies als “danys col·laterals”, al xoc naomikleinià d’una tragèdia que ens ha tornat a mostrar la cara més fosca d’aquest món incomprensible que hem construït.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!