Del Sud
Crònica d'un llibre
Li diuen Javier Cavanilles, té quaranta anys que no aparenta, està un poc tronat però, d’un temps fins ara, s’ha convertit en el principal maldecap dels venedors de burres, estafadors i altres membres de la fauna de mentiders dels adivinadors, tarotistes i amics d’allò paranormal. El seu primer llibre, on desmuntava un dels misteris més matussers de la història paranormal ibèrica, el de les cares de Bélmez, el va dur als tribunals i va fer que, fins i tot el guru del misteri, Íker friker Jiménez s’hi fixara; ara, amb el seu segon treball, Cavanilles apunta cap al món del tarot, tot desmuntant-lo amb un text tan educatiu com divertit i pocasolta.
El tarot ¡vaya timo! és una lectura que no deixa indiferent als afeccionats a allò paranormal i que, sobretot, no deixa en massa bon lloc a tot el ram de pocavergonyes que s’aprofiten de la ignorància aliena, tot fent pronòstics i adivinacions d’allò més destrellatat. Cavanilles, més destrellatat si cal, els posa en el seu lloc i aplica, amb ironia i un punt de mala llet, la tècnica del “contra tots”. L’única pega del llibre d’aquest amic de la casa és que està escrit en castellà però, si algú té molt d’interés i, sobretot, és xica i fadrina, segur que el bo de Cava li ho tradueix en qualsevol barra d’un bar de València.
Siga com siga, contra la ignorància i les pamplines, Cavanilles en vena. Cent per cent recomanable!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.
“L’única pega del llibre d’aquest amic de la casa és que està escrit en castellà”. Sincerament, no m’esperava un comentari així. Sé que sou nacionalistes i puc entendre eixes obsesions, pero és molt fort que persones que se suposen cultes i que defensen a més la nostra llengua, posen com a pega que un llibre esta escrit en tal o qual llengua.
Seria una pega si estigués escrita en rus, en francés o inclús en anglés (que molts no dominen) pero en una de les nostres llengües?
Sempre dic que un nacionalista utilitza qualsevol aspecte de la seua vida per a dispersar “el missatge de la causa”: des dels estudis fins l’amistat o l’amor. Com els retors, que sempre li peguen la volta a les coses per a acabar parlant de “l’amor de l’Església” i la necessitat de tindre-la present.
aleshores s’entén que, encara que fora amb una frase, es tenia que aprofitar la recomanació d’un llibre sobre… “el tarot”!! per a fer patent que “la lluita continua”. Sempre present dirigint les distintes accions.
Jordi