David Minoves

El darrer Informe de Desenvolupament Humà de Nacions Unides destaca que
el 74% de les persones migrants d’arreu del món es desplacen dins del
propi país i que l’emigració dels països empobrits cap als països
desenvolupats representa només 2 de cada 5 desplaçaments. Aquestes
dades ens donen una visió diferent sobre les migracions i ens ajuden a
aclarir alguns estereotips d’un fenomen connatural a la condició
humana. Avui, més de 192 milions de persones viuen fora del seu país
d’origen, això significa que tres de cada cent persones són migrants.

Els Països Catalans hem estat, històricament, un destí d’immigració i
d’intercanvi de persones i cultures al llarg dels segles. Però també
hem estat un país d’emigrants, ja sigui per raons econòmiques o per
raons polítiques. De fet no fa gaire més de setanta anys, els nostres
avis van patir desplaçaments interns massius, i bona part d’ells van
haver d’emigrar, cercant refugi als països veïns o marxant a l’exili
per raons polítiques. Aquesta situació, avui es dona en d’altres
indrets del planeta empobrits o en conflicte, on molts dels seus
ciutadans fugen de la misèria i de la guerra. Un fet davant del qual el
poble català respon de manera solidària tot mobilitzant recursos
econòmics i humans, potser pel record del passat viscut.

En
molt pocs anys, els Països Catalans han vist l’arribada de més de dos
milions d’immigrants vinguts d’arreu del món. Avui a Catalunya hi viuen
persones originaries de 176 països diferents, que parlen 253 llengües i
que representem el 18% de la població. I la immensa majoria han vingut
per quedar-se.

Això ens ha generat uns reptes molt importants
com a societat d’acollida, reptes que hem de ser capaços d’abordar si
volem garantir la justícia i la cohesió social que Esquerra sempre ha
defensat. Com a republicans, volem una societat basada en la igualtat
d’oportunitats, on tota la ciutadania tingui els mateixos drets i
deures, i hem situat els drets humans, els valors democràtics, i la
llengua i la cultura catalanes en el punt de trobada. Per aquesta raó,
Esquerra ha impulsat des del Govern de Catalunya un Pacte Nacional per
a la Immigració que permeti controlar els fluxos migratoris de manera
ordenada, eviti la competència en els serveis públics i garanteixi
l’existència d’una cultura pública comuna en una societat diversa. I
també per això, Esquerra ha propiciat que bona part de la cooperació de
la Generalitat de Catalunya es concentri en els països d’origen
d’immigració com Marroc, Equador, Bolívia, Colòmbia o el Senegal, i que
s’aprovi una estratègia catalana de codesenvolupament que faciliti la
participació dels nous catalans en el desenvolupament dels seus països
d’origen.

En aquest com en altres temes, Esquerra ha estat a
l’avantguarda, situant els termes justos del debat sobre la immigració
davant les temptacions populistes dels uns i dels altres. I mentre el
govern del PSOE ha aprovat amb el suport de CiU una reforma de la Llei
d’Estrangeria profundament lesiva dels drets civils de les persones
migrants, Esquerra impulsava l’aprovació al Govern de Catalunya de la
Llei d’Acollida que facilitarà un major grau d’autonomia a la població
immigrada.

Ara, el nostre repte és incorporar totes les
persones nouvingudes a la nació catalana, aportant la seva identitat
d’origen a una nova identitat d’acollida basada en un projecte cívic,
integrador, en permanent construcció, un projecte de futur que encara
no està acabat i que necessita de la participació de totes les persones
que s’hi vulguin sumar, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que
parlin. I la millor manera d’incorporar-los és convidant-los a decidir
amb nosaltres el futur del nostre país mitjançant el dret a vot.

Article publicat al número 11 de la revista EINES de la Fundació Josep Irla

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!