David Minoves

El
1972, l’Assemblea General de l’ONU va instituir el Dia Mundial de
la Informació per al Desenvolupament el 24 d’octubre, per emplaçar
a la societat mundial a informar-se i a ser informada de les
diferents problemàtiques existents arreu del món a
causa de la manca de justícia i desenvolupament.

Actualment,
centenars de milions de persones només mengen una vegada al dia,
desenes de milions conviuen amb la sida o la malària sense
tractament i milers de milions no tenen garantit l’accés a l’aigua
potable. I si ignorem aquests fets i girem l’esquena a la realitat,
serem còmplices de la seva perpetuació. Prendre consciència del
problema és el primer pas per poder-lo solucionar.

La
societat global sovint actua com aquells tres micos que es tapen la
boca, les orelles i els ulls. I el repte és obrir els ulls i
destapar-nos les orelles per constatar com augmenten els
desequilibris arreu del món, i alliberar la boca per a poder
explicar a tothom aquesta situació i exigir els canvis pertinents
per modificar-la.

Això
és el que fan milers de persones que treballen cada dia arreu del
món a través de la cooperació al desenvolupament, acompanyant els
processos de canvi que protagonitzen tantes altres persones de països
empobrits. Milions d’euros són invertits cada dia en diferents
països del Sud en infinitat de projectes de desenvolupament, però
també són milions els que han de pagar molts d’aquests països en
concepte de deute extern, en una sagnia que els impedeix sortir del
pou. Aquests i d’altres fets passen sovint desapercebuts per la
majoria de la ciutadania.

Allò
que vestim, allò que mengem, allò que comprem, … té un origen, i
perquè arribi a les nostres mans han hagut de passar moltes coses
abans. I no totes han estat positives. Si les nostres sabates les han
fet menors d’edat que treballen en règim d’explotació laboral o
la soja que mengem s’ha cultivat a costa de la desaparició dels
boscos tropicals, estem col·laborant inconscientment en una cadena
de producció i de consum que genera misèria.

Davant
d’aquesta situació, la informació i l’educació són una eina
imprescindible de transformació social per canviar visions, actituds
i, de retruc, les accions que duem a terme diàriament. I en aquest
repte, els mitjans de comunicació poden ser la clau de volta per
ajudar a transformar el món. De la mateixa manera que la gent ha
modificat la seva actitud davant del canvi climàtic gràcies a la
difusió de les seves pitjors conseqüències, també podem canviar
els nostres hàbits si millorem la informació del que comprem i
coneixem l’impacte del nostre consum.

La
cooperació al desenvolupament no es basa només en la tramesa de
recursos i l’enfortiment de capacitats als països empobrits. A
través de la informació, l’educació, la sensibilització i l’acció
a casa nostra, podem contribuir d’una manera molt més efectiva a
canviar aquesta situació fent que la ciutadania de Catalunya actuï
de manera més responsable i justa respecte als habitants de la resta
del planeta.

No és només una qüestió de solidaritat, sinó
sobretot de responsabilitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!