David Minoves

Ara fa unes setmanes, els mitjans de comunicació es feien ressò que el
novembre de 2008 la filla del imam de Cunit recollia fins a 90
signatures per queixar-se de l’actuació de Fàtima Ghailan, mediadora
cultural de l’Ajuntament de Cunit. Segons els diaris, l’alcaldessa de
Cunit i senadora del PSC, Judith Alberich, contestava la instància amb
paraules elogioses cap als representants de l’Associació Cultural
Islàmica de Cunit, sense defensar la treballadora municipal. Poc dies
després, els mateixos mitjans ens informaven que la Fàtima Ghailan
presentava una denuncia al Jutjat d’Instrucció nº1 d’El Vendrell contra
l’imam, el president de la Associació Cultural Islàmica de Cunit i dues
persones més per amenaces, coaccions i calumnies. L’alcaldessa de Cunit
declarava davant del Jutge haver demanat a Fàtima que retirés la
denúncia per evitar un conflicte social, segons ella, provant de mediar
entre les dues parts per a garantir la pau social. Divendres mateix, el
portaveu del Consell Islàmic Cultural de Catalunya es proposava per fer
una mediació entre les dues parts, oblidant que el tema està en mans
del jutge i que no és la seva potestat, ni la de cap representant d’una
confessió religiosa, intervenir en un conflicte civil. En tot aquest
temps, tant l’alcaldessa com el Consell Islàmic, han argumentat que el
conflicte és de caire familiar.

Davant d’aquesta situació, el Departament d’Acció Social i Ciutadania
de la Generalitat de Catalunya oferia el seu ple suport a la mediadora
cultural de Cunit, Fàtima Ghailan. La consellera Carme Capdevila
afirmava que els drets fonamentals i les llibertats públiques de les
persones són innegociables, que el respecte a les llibertats de les
dones és irrenunciable, i que la riquesa de la diversitat cultural de
Catalunya ha de conviure amb el respecte a aquestes llibertats. En
aquest sentit, la consellera afirmava que l’objectiu dels poders
públics és vetllar per la seguretat i integritat de totes les persones
i garantir l’exercici dels seus drets de ciutadania.

És
evident que ens trobem davant d’un conflicte de poder. Un conflicte
entre una mediadora municipal i un grup de persones molt destacades
dins la comunitat musulmana del municipi que volen conservar el paper
de mediadors privilegiats entre els ciutadans d’origen magrebí i les
institucions, un grup que no accepta que una mediadora pública
musulmana sigui interlocutora directa entre l’Ajuntament i els
ciutadans que volen representar. I sorprenentment, l’Alcaldessa ha
preferit demanar a la Fàtima que retirés una denuncia d’agressió, amb
l’agreujant que és una treballadora municipal, per no voler tenir un
possible problema amb uns dirigents religiosos d’una determinada
comunitat.

Davant aquests fets, no podem callar. Hem de
preguntar-nos si el cas de Fàtima és el model d’integració que volem
per la immigració; si demanar-li de retirar la denuncia és el missatge
que volem donar a les dones que pateixen violència masclista; si hem de
dimitir de tenir una relació directa amb els ciutadans d’origen
immigrant sense haver de passar pels sedas suposats “representants”
comunitaris que utilitzen la religió per mantenir posicions de poder
il·legítimes sobre la ciutadania. Aquest no és el model que propugna el
Pacte Nacional per la Immigració. I com bé diu el regidor d’Esquerra a
Cunit, Ivan Faccia, “si no parlem, si no es posicionem clarament, si no
rebutgem actuacions com aquesta, el crit de les víctimes serà un feble
murmuri que s’esvaeix entre els crits del fonamentalisme i dels qui no
veuen en la diversitat una riquesa”.

Els fets de Vic i de
Cunit ens han de servir per reafirmar el nostre compromís amb el Pacte
Nacional per la Immigració i pels drets civils de totes les persones
que viuen a Catalunya, hagin nascut on hagin nascut, parlin la llengua
que parlin i professin o no alguna creença religiosa. I no podem caure
en el fàcil recurs del populisme, com han fet durant les darreres hores
el responsable d’immigració de CDC Àngel Colom i el regidor del PPC a
Cunit José Barquier, en demanar la deportació dels imams
fonamentalistes.

Certament, hem de condemnar les
manifestacions fonamentalistes de qualsevol creença que utilitzi la
religió per fomentar la violència, especialment la violència masclista
contra les dones. I davant d’una manifestació de violència el que cal
és actuar amb la llei a la ma. Però no es pot caure en el parany de
demanar l’expulsió d’una persona encara que les seves opinions siguin
del tot rebutjables, sinó que cal verificar si les seves actuacions són
constitutives de delicte. I si ho son, hem d’activar els mecanismes
legals, denunciar-lo, jutjar-lo i, si és culpable, fer complir la
sentència.

La immensa majoria de la població musulmana
d’origen immigrant que viu a Catalunya ha vingut per millorar les seves
expectatives i com la resta, valora la llibertat d’expressió, d’elecció
i de culte com un dret ciutadà que cal garantir i defensar. A casa
nostra el poder civil està per damunt de qualsevol poder religiós, i
això implica la preeminència dels drets civils, la defensa del
pluralisme i la llibertat d’expressió. Davant l’actuació d’un imam o un
bisbe que s’extralimiti en les seves funcions i vulgui imposar criteris
fonamentalistes per sobre dels drets civils, el que cal és defensar els
drets civils i actuar amb la llei a la ma. Ni més, ni menys.

Per això ara més que mai cal expressar el nostre suport a Fàtima
Ghailan, a la seva família, i al seu treball com a mediadora. La triple
discriminació que ha patit na Fàtima com a dona, com a treballadora i
com a immigrant, ens ha de servir per recordar quelcom que mai hauríem
d’oblidar: que les agressions a les dones s’han d’eradicar i que els
drets civils no són negociables.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!