David Minoves

El Govern va aprovar ahir el nou Pla Director de Cooperació al
Desenvolupament 2011-2014, un document que marcarà l’estratègia d’acció
de la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit durant els propers
quatre anys. El Pla renova, per tercer cicle consecutiu, el compromís
del poble de Catalunya per l’assoliment d’un ordre internacional més
just i solidari i fa un pas endavant en aspectes cada cop més
rellevants en l’agenda internacional del desenvolupament, com són
l’eficàcia de l’ajuda, la coherència de polítiques o la cultura de
l’avaluació, entre d’altres.

Perquè cal aprovar amb tant temps
d’antelació un Pla que haurà d’executar el proper Govern? Perquè així
ho preveu la Llei catalana de Cooperació de 2001. Però sobretot per
responsabilitat, perquè la planificació és una bona pràctica
internacional, perquè l’ajut ha de ser previsible per als països socis
del Sud, i perquè la política pública de cooperació ha de comptar amb
la participació del tots els actors i amb el consens del sector.

El Pla constitueix el resultat de la reflexió dels principals actors de
la cooperació del nostre país (ONGD, ens locals, agents universitaris,
associacions empresarials, organitzacions sindicals i agràries i
entitats juvenils, a més de la pròpia Generalitat de Catalunya) que des
d’octubre de 2009 han treballat per establir les línies d’actuació
estratègiques que vetllin per l’eficiència, l’eficàcia i la qualitat de
la política pública de cooperació al desenvolupament.

El
document aprovat ahir dóna continuïtat als dos anteriors (2003-2006 i
2007-2010) i segueix apostant pel paradigma del desenvolupament humà,
entès com aquell procés que persegueix ampliar les capacitats de les
persones i dotar-les de més opcions a l’hora de satisfer les seves
necessitats vitals, tot garantint els seus drets. Així mateix, el Pla
fa un major esforç en la concentració geogràfica i sectorial de la
cooperació catalana, i dona un major paper a l’educació per al
desenvolupament i a la sensibilització a casa nostra.

El pla
subratlla el valor afegit de la cooperació catalana. Un valor que prové
del fet que parteix d’unes polítiques altament participatives i
participades per tots els actors i que compta amb una àmplia expertesa
sectorial, fonamentalment en temes relacionats amb la governança
multinivell, la configuració de polítiques públiques, la construcció de
pau i la prevenció de conflictes violents, la defensa dels drets
col·lectius i de les cultures minoritzades i l’equitat entre homes i
dones.

Aquest nou Pla també promou una cooperació de banda
ampla, és a dir, incorpora la coherència interna i externa de la
política de cooperació al desenvolupament amb la resta de polítiques
públiques de la Generalitat i contribueix, a més, a la provisió de béns
públics globals, superant, per tant, l’estricta gestió de l’Ajut
Oficial al Desenvolupament.

Dins el nou document, destaca,
també, la creació d’una nova via de treball, tant al Nord com al Sud:
el codesenvolupament. Aquesta línia neix a partir del recent augment
del número de persones immigrades al nostre país.

Pel que fa
al panorama internacional, el Pla Director 2011-2014 té en compte els
debats internacionals sobre el desenvolupament i inclou el compromís
assolit en el Programa d’Acció d’Accra (2088) per accelerar i
aprofundir l’aplicació de la Declaració de París (2005) sobre
l’eficàcia de l’ajut.

El govern de Catalunya referma, així,
la seva voluntat de sumar esforços, a través de les seves capacitats i
de la societat civil catalana, en la lluita contra les desigualtats
mundials. I ho fa tot destacant el paper que ha de tenir la societat
civil catalana, com exemplifica el fet que el nou pla garanteix en un
60% la participació d’aquesta societat civil (i en especial de les
ONGD) en la cooperació catalana.

Finalment, pel que fa a
l’escenari econòmic, el Pla es marca com a objectiu esmerçar un del
0,077% del PIB de Catalunya l’any 2015 per cooperació al
desenvolupament, que equivaldria a la part que ens pertocaria del 0,7%
de l’Estat, d’acord amb l’objectiu de la UE que els Estats que la
integren arribin al 0,7% del seu PIB en aquell exercici. Tot i així, el
Pla preveu que la taxa d’increment anual de la despesa en cooperació al
desenvolupament de la Generalitat de Catalunya no podrà superar el
percentatge de creixement dels ingressos corrents incondicionats del
mateix exercici pressupostari. I malgrat que el Govern podrà superar
aquest llindar durant la propera legislatura, és evident que no podem
estirar més el braç que la màniga. Durant els darrers anys no hem
crescut tot el que voldriem, i de la mateixa manera ara no podem aturar
el nostre compromís amb els països i els pobles més empobrits.

Davant
les pèssimes notícies del Govern Zapatero de retallar 800 milions
l’Ajuda Oficial al Desenvolupament de l’Estat espanyol i de les
demandes de la CEOE i del PP d’augmentar aquesta retallada, el Govern
de la Generalitat aposta per un increment sostingut de la cooperació
catalana en la mesura de les nostres possibilitats. El Pla director
20011-2014 garanteix que Catalunya no farà marxa enrere en el seu
compromís de finançament del desenvolupament, per l’eradicació de la
pobresa i la lluita contra les desigualtats. Perquè ser solidaris no és
donar el que ens sobra sinó compartir el que tenim.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!