David Minoves

Avui s’ha presentat un manifest d’intel·lectuals. Tot i la meva admiració per aquelles persones que es poden dedicar a la crítica pública, a l’exercici del pensament i a l’anàlisi del seu entorn tot raonant, sempre m’ha encuriosit veure com persones rellevants en diferents disciplines es vesteixen de la condició d’intel·lectuals per incidir sobre la política catalana. Com si això els revestís d’una autoritat moral que la resta de mortals no tenim, i per això estan cridats a il·luminar-nos el camí a seguir.

El manifest d’avui reprodueix bona part de l’anàlisi que l’espanyolisme militant ha fet de les reivindicacions nacionals, tot negant l’espoli i el sentiment de menyspreu d’Espanya cap a Catalunya, alhora que rebutja el dret a decidir perquè significaria una violació de les lleis democràtiques espanyoles. No es pot dir que siguin massa innovadors.

En contraposició, el manifest aposta perquè les forces polítiques democràtiques busquin un millor encaix institucional per Catalunya, un finançament més just i una federalització del deteriorat Estat de les autonomies. És a dir, ens volen tenir atrapats en el temps repetint una i altra vegada el mateix procés dels darrers 30 anys convidant-nos a reviure el dia de la marmota.

Però el que em produeix més mandra del manifest és que es vol revestir d’un al·legat a favor de l’esquerra i del federalisme quan, un cop llegit, en realitat és un manifest contra la independència de Catalunya. Fa trampa, i aquí és on el manifest grinyola. I aleshores hom es demana: si tant ens estimen, on eren tots aquests intel·lectuals quan el Tribunal Constitucional va dinamitar l’Estatut?

Malgrat això, si en alguna cosa es diferencia aquest manifest dels altres, és que si ens mantenim ferms i ratifiquem l’opció independentista de manera majoritària “nos obligaria al resto de los españoles a tomarlo en consideración para encontrar una solucion apropiada y respetuosa”. Per això, un cop haguem fet la consulta sobre la independència, tots aquests intel·lectuals que s’han compromès a respectar la majoria, hauran de donar una resposta coherent amb el seu plantejament.

Aleshores elaboraran un manifest demanant a les autoritats espanyoles que s’asseguin a taula a negociar la separació amistosa, per facilitar que Catalunya esdevingui un nou Estat, oi?