David Minoves

Per Sant Jordi es venen centenars de milers de roses de diferents mides
i colors. Escoltem sovint que els catalans som poc consumidors de
flors, en relació amb d’altres països del nostre entorn. Però gairebé
no sentim a parlar d’on i com es produeixen els milions de roses que es
venen durant aquest dia. I la immensa majoria no sabem si la rosa que
regalem amaga una història de contaminació, desigualtats i explotació a
Colòmbia o Equador, per exemple. Més del 60% de les roses que es venen
a Catalunya són importades d’aquests i d’altres països, on sovint són
cultivades en condicions d’explotació laboral, intoxicació,
contaminació mediambiental i desigualtats. Colòmbia, per exemple, és el
segon exportador mundial de flors.

Quan un viatger aterra a Bogotà de seguida s’adona que un mar de
plàstic s’estén pel seu voltant, amagant milers de dones que cultiven
flors. A Colòmbia un 80% dels llocs de treball que dóna la floricultura
els ocupen les dones, sota el fenomen de la maquilització del
treball, que segueix els paràmetres de les zones franques tèxtils
d’Amèrica Central, famoses per vulnerar els drets de les dones
treballadores. La major part de les empreses recluten dones prèvia
exigència de la prova de maternitat, i els fan contractes de curta
durada, no els permeten la sindicació i els exigeixen hores extres
sense remunerar-les especialment. Quan alguna d’aquestes dones es queda
embarassada és acomiadada.

Com en d’altres països, l’economia competitiva sobreviu gràcies a
salaris indecents de 4 euros al dia, el que pagaran a Barcelona els
comerciants per comprar 8 roses, un preu que no dóna per adquirir la
cistella bàsica diària a Colòmbia. Un preu injust que, certament,
produeix 150.000 llocs de treball directes o indirectes a Colòmbia que
generen més de 500 milions d’euros, però que generen una immensa
desigualtat. L’ús de plaguicides és responsable per inhalació, ingestió
i contacte dèrmic d’altes taxes de malalties laborals. A més, produeix
un gran impacte ambiental, contamina aigua i terra i utilitza recursos
hídrics equivalents al consum de 600.000 habitants. Un fet que ens
porta a preguntar-nos: quin model de desenvolupament fomentem a través
del sector floricultor a Colòmbia?

Sant Jordi és un bon dia per preguntar-se quin és el preu que paguem
per mantenir un model de consum compulsiu i insostenible. I per
modificar els nostres hàbits de consum cap a un comportament
responsable. Un canvi d’actituds al Nord és la millor garantia per
assolir el veritable desenvolupament al Sud. Això comença amb una
pregunta: d’on ve i i en quines condicions s’ha produït la rosa que
estic a punt de comprar?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!