David Minoves

Ara fa una setmana es celebrava a Nova York la 54ena sessió de la
Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona per revisar
l’aplicació de la Declaració i la Plataforma d’Acció de Beijing, amb
motiu de la celebració dels 15 anys de la Conferència Mundial sobre la
Dona a Beijing el 1995.

I què és la Plataforma d’Acció de
Beijing aprovada ara fa 15 anys us preguntareu alguns (molts) i algunes
(menys) de vosaltres? doncs continua essent el marc normatiu més
complert a nivell internacional pel que fa a la promoció de l’equitat
entre dones i homes, els drets de les dones i l’apoderament de les
dones, juntament amb la Convenció sobre l’Eliminació de totes les
Formes de Discriminació contra la Dones de 1979.

Durant els
darrers 15 anys s’han fet progressos, tant pel que fa a la plataforma
d’acció com en cadascuna de les 12 esferes d’especial preocupació que
s’hi estableixen. Malgrat tot, durant la cimera de Beijing + 15, s’han
sentit veus denunciant que les millores han estat desiguals en funció
dels països, i regions.

Per això, tal i com estableix
l’informe ‘Recomanacions per a la participació en el procés de revisió
de la plataforma d’acció: Beijing +15’ elaborat per Ajuda en Acció i
InterRed amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al
Desenvolupament i presentat al Parlament de Catalunya ara fa dues
setmanes, aquest aniversari ha de servir per aprofundir en l’agenda de
Beijing i posar èmfasi en alguns dels aspectes que continuen
significant obstacles per a l’equitat entre dones i homes, per a
l’apoderament de les dones i per a l’exercici dels drets humans per
part de les dones.

Avui, entre els obstacles que encara hem
de superar destaquen la pervivència de la violència masclista, la
continuada vulneració dels drets sexuals i dels drets reproductius de
les dones, la poca participació política de les dones, la dificultat en
l’accés i el control dels recursos productius com la terra o el crèdit,
i la la manca de visibilitat del treball reproductiu, així com
l’escassa promoció de la corresponsabilitat en el treball de cura entre
els homes. I la propera revisió dels Objectius de Desenvolupament del
Mil·leni (ODM) que s’ha de celebrar durant l’Assemblea General de
Nacions Unides de setembre d’enguany, ha de ser una bona oportunitat
per destacar les limitacions que marquen els ODM. I es que la
plataforma d’acció, tot i ser menys coneguda, té un abast molt més
ampli que els ODM pel que fa a la promoció de l’equitat entre dones i
homes i a la incorporació de la perspectiva de gènere.

Però la
revisió de Beijing +15 ens ha de servir també per fer èmfasi en les
bones pràctiques i en la feina feta durant els darrers anys des de la
Generalitat de Catalunya. Perquè aquest ha estat un govern compromès
amb l’equitat entre les dones i els homes i amb l’apoderament de les
dones, ja sigui en les polítiques que hem impulsat a Catalunya, com en
aquelles que hem desplegat als països més empobrits a través de les
polítiques de cooperació al desenvolupament.

Tanmateix
canviar les relacions de gènere desiguals, promoure l’equitat i
contribuir a l’apoderament de les dones és un procés llarg que
requereix compromís polític, recursos i expertesa. Per això és
imprescindible que no ens adormim en aquesta tasca, ja que com
recordava la professora, investigadora i exdirectora regional d’UNIFEM
al Brasil i al Con Sud, Ana Falú, durant l’acte institucional de
commemoració del Dia Internacional de les Dones celebrat ahir al Palau
de la Generalitat de Catalunya, “si no canviem el món a moltes dones no
els hi valdrà la pena viure molts anys patint una existència plena
d’injustícies i arribar a la vellesa sense ningú que les pugui cuidar”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!