David Minoves

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el Dia Internacional per a
l’Eliminació de la Discriminació Racial, instaurat el 1966 per
commemorar un tràgic fet esdevingut el 21 de març de 1960, al municipi
de Sharpeville, a Sud-Àfrica, quan la policia va matar 69 persones que
es manifestaven pacíficament contra les lleis de l’apartheid, un règim
que legitimava la divisió i la discriminació racial al marge dels
avenços morals i ètics de la humanitat. Vint-i-tres anys després,
Sud-àfrica va abolir el règim de l’apartheid i va emprendre el camí de
cerca de la justícia i de la pau a través de la reconciliació. Però
encara avui el racisme i la xenofòbia en les seves múltiples
manifestacions continuen essent una de les principals xacres a eradicar
del nostre món.

A Catalunya, els profunds canvis demogràfics
esdevinguts durant els deu darrers anys i l’arribada de més d’un milió
de persones en aquest temps hauria pogut comportar un considerable
augment de la xenofòbia, i si això no ha estat així és, en bona part,
per la pròpia història del poble català, forjat durant segles de les
diferents onades migratòries que l’han conformat fins a dia d’avui. Tot
i així, la conjuntura de crisi econòmica, la dimissió d’alguns càrrecs
públics a l’hora de relacionar-se directament amb la població
immigrada, la migradesa de recursos amb la que l’Estat castiga les
Administracions autonòmiques i certs discursos populistes que només
busquen rèdits electorals a curt termini, podrien donar ales a les
actituds xenòfobes. I cal que tots ens posem a treballar perquè els
episodis de Cunit, d’El Vendrell o de Salt siguin l’excepció.
Per aquesta raó és especialment
oportuna l’aprovació aquesta setmana al Parlament de Catalunya de la
Llei d’Acollida, una llei que esdevindrà una veritable caixa d’eines
per a les persones nouvingudes, per al seu desenvolupament i autonomia
personal, que facilitarà l’ascensor social i la incorporació dels
col·lectius immigrants amb menys oportunitats.

La Llei
d’Acollida elaborada pel Departament d’Acció Social i Ciutadania,
estendrà a tot Catalunya un servei de primera acollida, evitant
desequilibris de continguts i de recursos, que generarà un major grau
d’autonomia i, per tant, una menor dependència dels serveis bàsics,
donant una major mobilitat a les persones immigrades i generant una
major cohesió social. La llei establirà un servei de primera acollida
per part d’un agent del mateix origen de la persona immigrada,
garantirà l’adquisició de competències lingüístiques bàsiques en
llengua catalana, i oferirà formació per a l’entrada al mercat laboral,
així com coneixements de la societat catalana i del seu marc jurídic.
Per garantir una bona coordinació entre institucions, l ‘acollida es
farà en xarxa entre el Govern de la Generalitat i els Ens locals,
mantenint l’autonomia local i reconeixent l’experiència adquirida pels
Ajuntaments en els darrers anys. Finalment, la Llei crearà l’Agència de
Migracions de Catalunya, un ens àgil i eficient per gestionar i
coordinar un sistema de serveis en xarxa amb els ens locals, els agents
socials i les entitats col·laboradores i prestadores de serveis.

I es que l’element central per gestionar un volum tant important
d’immigració és disposar d’un mecanisme d’acollida que faciliti la
integració. Una integració que s’ha de basar en la incorporació des del
reconeixement de la diversitat per compartir un espai públic comú, on
les persones nouvingudes s’empelten amb el tronc del catalanisme civil
i participen en la construcció d’una societat oberta que tot just està
començant a definir el seu futur. I per fer-ho possible necessitem que
les persones immigrades participin del ric teixit associatiu que durant
anys ha caracteritzat la societat catalana.

I una bona manera
d’incentivar a la participació de les persones immigrades és enfortir
les seves capacitats organitzatives i formatives per cohesionar-se amb
la societat d’acollida mentre ajuden la societat d’origen a través del
codesenvolupament. Tal i com he pogut comprovar durant aquest cap de
setmana a Lleida, veient com col·lectius de persones originàries de
Senegal, Gàmbia, Mali, Bolívia i Marroc s’esforçaven treballant
conjuntament amb equips mixtos per definir de quina manera podien
contribuir a la millora de les condicions de vida de les persones que
van deixar enrere al venir cap a casa nostra. I ho feien amb una
vitalitat i una força d’esperit que ja la voldríem molts de nosaltres.

Per aquesta raó és important que tots els actors polítics mantinguem
una actitud positiva davant del fet migratori, tal i com estableix el
Pacte Nacional per la Immigració. Una actitud que queda reflectida en
l’Acord sobre el tractament responsable de la immigració per part dels
partits polítics amb representació a Catalunya, proposat per la
Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya i que ja ha
estat adoptat per Esquerra, el PSC i ICV.

Avui, l’esforç per
augmentar la consciència cívica, canviar les mentalitats i els
comportaments demana estratègies innovadores i audaces, que comptin amb
la participació de tots els membres de la societat. Aquesta no és sols
una qüestió de justícia, sinó també de cohesió. L’única via possible
per restablir un vincle cívic i social que ens permeti sobreviure com
un sol poble, sense discriminacions. I per fer-ho possible, cal donar
una resposta contundent contra qualsevol manifestació xenòfoba i
violenta que atempti contra la dignitat de les persones immigrades.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!