Encara hi som a temps

Catalunya no només és una autonomia, sinó que és una autonomia d’un estat de difícil encaix democràtic. Això dificulta que podem viure en plenitud. Els catalans no disposem d’un espai físic, d’un territori propi, on viure cent per cent com a català, sense intromissions.

Podria haver-hi una mínima esperança d’entesa amb l’estat, si aquest deixés que els catalans administréssim tots els recursos que generem, i que els que redistribuíssim amb la resta de l’estat fossin de mutu acord;  si el nostre Parlament fos la última instància (que no hi hagués un Tribunal Constitucional ni cap altre aparell de l’estat per sobre d’ell); que la Justícia catalana fos l’últim esgraó, que no pogués ser impugnada ni rebatuda per res ni per ningú. Que la relació de Catalunya amb Espanya fos únicament en aspectes com la co-gestió de les infraestructures comunes (aeroports, carreteres, vies fèrries, embassaments…); la cooperació en els afers internacionals que afectessin a les dues parts per igual (com la de l’excepció ibèrica del gas); o la coordinació en la lluita contra el canvi climàtic.

Com que tot això és impossible, hem de treballar per aconseguir un espai físic, un territori independent, on posar-hi un Parlament on es pugui parlar de tot; una hisenda que sigui justa recaptant i equitativa repartint; una justícia igual per a tothom i seguint els cànons de la resta de democràcies europees (i que jutgi a tots els corruptes, encara que siguin reis); i una administració de proximitat eficient (mai condicionada pels lobbies), que conegui molt bé les possibilitats i necessitats del territori. Exactament tot el contrari del que tenim ara.

Hi ha tres possibilitats: Que ho aconseguim, que no ho aconseguim, o que arribem a un acord amb l’estat espanyol per deixar que una part de la Catalunya sigui un estat independent i l’altre continuï com una comunitat autònoma espanyola, a l’estil d’Irlanda, per donar un espai físic, un territori, tant als catalans independentistes com als que no ho son. Crec que la tercera opció no seria la millor per nosaltres, els independentistes, però sí la més justa atenent al model de població que hi ha actualment a Catalunya.