Encara hi som a temps

Breus apunts sobre punts de vista i propostes per desencallar el Procés

L’ 1-O

Deixa un comentari

Fa poc es van celebrar els cinc anys de l’1 d’octubre. Des dels sectors unionistes no paren d’insistir en que el referèndum va ser un sufragi il·legal, que va dividir a la societat catalana, que va tenir conseqüències nefastes per l’esdevenir de Catalunya, que va frustrar i desencisar a l’independentisme,  i que va ser un error del qual se n’ha d’aprendre per no tornar-lo a repetir. Encara estem esperant els arguments per justificar aquetes afirmacions.

Nosaltres, els que vam estar setmanes preparant el referèndum, els que ens vam passar la nit custodiant les seus electorals, els que van estar a les meses o els que vam votar, tots, recordem aquell dia com un dels més emocionants, feliços i emotius de les nostres vides. Ningú, ni la posterior repressió policial, política, judicial i mediàtica dels espanyols podran ennuvolar ni el més mínim, mai, pels segles dels segles, el que vam viure aquells dies. Sempre ho recordarem amb emoció, com una de les fites més increïbles del poble català contra un estat repressor que ens vol agenollats. I aquell dia ens vam posar dempeus, milions de catalans, li vam fer front i vam guanyar. I n’estem i n’estarem sempre el màxim d’orgullosos. I ho tornarem a fer tantes vegades com oportunitats tinguem. Aquell dia vam saber què és la felicitat com a país, i aquesta sensació encara ens dura i ens durarà per sempre més. No ho oblidarem mai. No hi ha cap català, ni un, que va anar a votat l’1-O, que cregui que va ser un error anar-hi. Ningú se’n penedeix, ningú. Tothom ho recorda amb emoció indescriptible i tothom hi tornaria si es donés l’ocasió. Va ser una jornada fantàstica, de les millors que hom ha viscut mai. Un regal de la vida que mai oblidarem. Estem tots esperant impacients poder-ho repetir, aquesta vegada havent après dels errors. I si torna a sortir malament, hi tornarem. I hi tornarem. I hi tornarem.

Aquesta entrada s'ha publicat en el 5 d'octubre de 2022 per David Alenyà Vilaró

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.