És cert, en Carod s’ha equivocat sovint. És cert, ERC potser no il.lusiona tant com abans. És cert, el tripartit no és el que esperàvem. És cert, l’Estafatut ha estat un fracàs. Però això no justifica el linxament a què està essent sotmesa ERC per part de la totalitat dels mitjans de comunicació. Ahir, per exemple…
Ve essent un costum que, davant de qualsevol moviment o declaració de qualsevol dirigent d’ERC, les conclusions siguin catastròfiques, negatives. Sincerament, no és de rebut.
Si en Carod es presenta per president, malament; si en Carod no es presenta per president, malament; si en Carod aposta per la continuïtat del Govern, malament; si en Carod aposta per la sortida i el trencament del Govern, malament; si en Carod s’ofereix com a presidenciable, malament; si en Carod no s’ofereix com a presidenciable, malament…
Jo mateix discrepo de moltes de les darreres actuacions i declaracions de la gent que dirigeix el meu partit, però no m’empasso que un programa de la televisió pública (d’acord, espanyola, però pública) no sigui capaç de trobar sis contertulians amb opinions contraposades, que aportin matisos i que no s’aboquin a una sessió de teràpia d’un antirepublicanisme desfermat.
A cap dels participants al programa d’ahir no se li va passar pel cap, ni tan sols, fer una anàlisi ni remotament semblant a la que ens ofereix en Vicent Partal al Vilaweb d’avui que, si bé es percep clarament crítica amb la decisió d’en Carod, aporta elements de reflexió i no pas de destrucció sistemàtica i fàcil.
Lamentablement, aquest és un episodi més, l’enèssima constatació que, quan es parla d’ERC, tothom ho té molt clar, són (som) patètics, dolents, interessats, immadurs i una llarga llista d’etcèteres. Un altre exemple, en aquest cas passat, és el “cas de la corona d’espines”, episodi certament miraculós, ja que, a hores d’ara, ningú no sembla recordar que el mateix conseller Castells també li va seguir el joc a en Maragall, però no, el més dolent de tots, en Carod.
Els fem por, que ningú no ho dubti, ja que saben que sense ERC (no només, però sí, inclosa), no hi ha independència.
I el pitjor de tot és que nosaltres mateixos els seguim el joc.
Ara ve un altre juny, i ells tenen ben bé esmolades les eines!
Salut i República!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La premsa necessita sempre un ase dels cops i (PP a part) ERC sempre és un bon ase. Jo tampoc combrego amb moltes de les coses que ha fet ERC darrerament però encara combrego menys amb la gran majoria de les coses que fan el PSC i CiU. L’estrategia contra ERC és la de la inmaduresa. Cal recordar que les esquerres es barallen i les dretes, a través del tarannà cacic, dissimulen i semblen unides?