A Sant Esteve Sesrovires s?ha convocat una manifestació silenciosa i pacífica contra aquest partit paranoic. Deixant de banda l?oportunitat d?aquesta iniciativa, voldria fer un parell de reflexions al respecte.
Quan, un mal dia, els representants d?aquest ?partit? es van presentar en públic a Vilafranca del Penedès, vaig poder viure, en la meva pròpia pell, un dels episodis més tristos des que tinc memòria.
Casualment, anava a sopar a casa dels meus sogres i, mentre buscava aparcament, vaig veure tres furgons de la Guàrdia Civil, dels antiavalots, i mitja dotzena de cotxes patrulla d?aquests ?agents de l?ordre? degudament escortats per la policia local.
La meva dona i jo ens varem espantar, l?Escorxador de Vilafranca (actualment dedicat a acollir les instal·lacions de la Regidoria de Cultura, per què no hi hagi cap mala interpretació) presentava una imatge especialment sinistra, les portes d?accés a aquest estaven custodiades per parelles de guàrdies civils armats (armats, amb armes de foc!).
Aleshores vam recordar que allí tenia lloc l?acte de presentació de ?Ciudadanos? amb la presència d?Albert Rivera, però no podíem creure que aquest fos el motiu de tanta mobilització.
Essent conscients del què estava passant, vam decidir anar a xafardejar, a veure què devien dir. Varem passar, tremolosos, per mig d?aquells ?agents? i, un cop dins, vam haver de creuar el pati davant d?una dotzena de guàrdies civils ?protegits? amb escuts antiavalot i les corresponents porres, pistola guardada, que ens observaren com si fóssim una perillosa parella de terroristes.
Ràpidament, vam poder observar que, apart de nosaltres, al bar de l?Escorxador hi havia unes sis persones. Quin perill!, vuit persones (perillosíssimes, no cal dir-ho) contra dotze guàrdies civils!.
No vaig poder evitar de remugar en veu alta que resulta curiós de veure com en casos de violència de gènere no hi ha prou efectius mentre que per a ?defensar? la seva democràcia els diners no són problema.
Quan, finalment, vam poder arribar al bar, la meva dona va seguir caminant amb la intenció d?entrar al míting. Quina no seria la nostra sorpresa quan vam veure que un parell de guàrdies civils armats ens barraven el pas.
Ella, aleshores, es dirigí, decidida, cap a la porta, però no la deixaren passar!. És clar, una dona embarassada, ja se sap!. ?Donde va??, em va semblar entendre, ?vaig a escoltar una estona, a veure què diuen?, va respondre, ?ya está acabando, no puede pasar?, li van deixar anar.
Ella, menys espantada que jo, els va donar les gràcies i vam marxar, indignats, pensant que havíem retrocedit en el temps.
Dies més tard ens vam assabentar que l?Albert Rivera havia arribat una mica tard al míting, el temps just perquè els guàrdies civils poguessin provocar a la gent jove que habitualment desenvolupa les seves activitats en aquelles instal·lacions i que, naturalment, es disposava a dur-les a terme independentment de la presència d?aquells ?Ciudadanos?.
La conseqüència, dura, fou una pluja d?ous!.
No sé, per tant, fins a quin punt es pot qüestionar la iniciativa de manifestar-se contra un ?partit polític? que no accepta la crítica. A Vilafranca del Penedès han vingut molts polítics, des d?en Carod, fins en Piqué, passant pel ?Príncep? (a qui alguns van intentar saludar, en el seu moment, pacíficament, amb estelades i cançons), i mai, ni en el cas del Príncep, no havia vist un desplegament semblant, tant desproporcionat.
On pensen que viuen, aquesta gent?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!