Holotúria

Darrerament hem pogut escoltar tota mena d’idees estrambòtiques, com ara la proposta de celebració d?uns Jocs Olímpics de Nacions Sense Estat (d?ara endavant, JONSE) o l?acceptació de les enèsimes retallades constitucionals de l?Estafatut (que està fotut, si em permeteu l?acudit de baix nivell).

Em permetré, per començar, de defensar el paper d?un polític que ha patit, i pateix, els atacs constants de la ?Brunete? mediàtica d?ací i d?allà, en Carod-Rovira.

D?ell em separen algunes consideracions de caire estratègic relacionades, principalment, amb el meu poble, Vilafranca del Penedès, i amb la meva comarca, l?Alt Penedès. Malgrat aquestes diferències, en ocasions irreconciliables, el que no puc acceptar, de cap de les maneres, és que hàgim agafat el testimoni dels crítics professionals espanyols i no li deixem passar ni una, que siguem capaços de mostrar-nos intransigents amb les seves errades (que n?ha tingut, i moltes, des del meu punt de vista) mentre obviem les gravíssimes faltes que comenten, a diari, polítics de tota mena i condició.

La darrera malpensada d?en Carod ha estat, ni més ni menys, proposar al Comitè Olímpic Internacional (de no-nacionalistes, que quedi clar!) la celebració d?uns JONSE de fireta, és cert. El que em sobta més, de tot plegat, però, no és l?absurd de la idea, que per ridícula i econòmicament sobrera rebutjo d?entrada, sinó que a ningú no se li hagi acudit pensar que, d?acord amb el que va votar una part important del poble de Catalunya, ara no som ni una nació, ni tenim blindatges de competències, ni hem aprofundit en el nostre autogovern, ni gestionem l?Aeroport d?El Prat ni podem competir a nivell internacional amb Seleccions Nacionals.

És això el que vam votar, és això el que tenim i és això el que mereixem.

El fet que, a aquestes alçades de la pel·lícula, i com que és molt senzill ridiculitzar en Carod, tothom critiqui el sol plantejament dels JONSE, resulta un espectacle ben trist, decebedor.

Repassem el percentatge de vots favorables al text retallat, favorables a l?Estafatut?. Algú recorda com, gràcies a la pressió de les bases, ERC va recolzar el vot negatiu a aquesta enganyifa?. Algú recorda què li deien, a en Carod, des de la COPE?.

Sincerament, una cosa és discrepar i una de ben diferent és aprofitar qualsevol excusa per carregar contra en Carod.

Que quedi clar que no em faran combregar amb rodes de molí, ni en Carod, ni molt menys en Puigcercós, en Mas o en Montilla. Coincideixo, plenament, amb en Joan Ridao, quan parla del que suposen les darreres retallades de l?Estafatut i no entenc, de cap de les maneres, que, a hores d?ara, seguim sense moure ni un dit, que tot està per fer i tot és possible, però que, al mateix temps, el temps passa de pressa i perdrem el tren.

Afortunadament, aquest tren depèn de la RENFE i potser, només potser, hi podrem pujar (sense pagar, és clar!).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!