Holotúria

Del regne d?Espanya ens arriben, sovint, notícies recurrents sobre la gravetat del bilingüisme (greu pel castellà, s?entén). Els arguments són vells, sovintejats tot al llarg del franquisme, i el socialisme espanyol s?hi mou amb tota familiaritat.

El darrer exemple, un més, el trobem al pamfletari ?El País?, que insisteix en l?arbitrarietat d?exigir el coneixement dels idiomes oficials a les regions (més preocupades que ocupades) on ens entestem a mantenir vives les llengües dels nostres avantpassats. En aquest cas, l?objectiu és l?euskera però el català també els resulta interessant quan els convé.

Resulta que els pobres professionals de la medicina que pretenen fer carrera al País Basc, han de prioritzar el coneixement del basc respecte del coneixement mèdic!

No es pot admetre que aquelles tribus pretenguin que la sanitat conegui l?euskera, algú ha sentit a parlar de pràctiques similars a l?Espanya castissa?

Naturalment, els testimonis són totalment objectius i seleccionats a l?atzar i l?article tracta la informació des de tots els punts de vista.

És que no es pot ser radical, hem de fer pedagogia, mirar de ser simpàtics amb els espanyols. En realitat, ens estimen i protegeixen la nostra cultura. Queixar-se per aquestes coses de l?idioma és desatendre allò que veritablement preocupa a la societat.

I tant!, per això proposo que no ens preocupem més, que tirem pel dret, que ens allunyem tant com puguem d?aquest país carpetovetònic que tenim per veí.

Independència o castellà, aquesta és la qüestió.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!