Cada any les nostres platges són objecte de debat superficial i buit d’iniciativa política per solventar el que a tantes i a tants ens preocupa.
Tots estem més o menys d’acord de què gaudim d’una platja envejable -amb els problemes en la qualitat de l’aigua inclosa. Però existeixen alguns punts foscos en la gestió de les nostres platges. Per exemple, algú s’ha preguntat per què s’ha de regenerar la platja cada any? I us heu preguntat d’on surt la sorra? i si hi ha perill de què s’acabi? i quin és el cost econòmic de tenir sorra a les nostres platges per regeneració? Respondre a cadascuna d’aquestes preguntes pot ajudar omplir els buits que el tema de la regeneració de platges suscita.
El dia 30 de juny va sortir publicada la notícia que al litoral de Cabrera de Mar es gastaran un total de 2,7 milions d’euros d’un total de 6 que es repartiran entre Cabrera, Vilassar i Premià. Per tant les despeses que es destinen a les costes del Maresme no són ni molt menys menyspreables.Però, per què s’han de regenerar les platges cada any? A aquesta pregunta només hi ha una resposta: per què no hi ha prou sorra. I què entenem per prou sorra i què o qui marca el límit del que és suficient. Intentarem contestar a aquesta pregunta al final de l’article.
Si no hi ha sorra és, en el més optimista dels casos, per què ha estat erosionada. Diversos factors poden facilitar l’erosió de la sorra – ports gegants, dics de protecció, rius, o al nostre cas rieres que any rere any disminueixen la càrrega de sediment, erosió del fons marí per a la regeneració de les platges, impermeabilització de la costa, geometria de les platges inestable, abundants obstacles pel corrent marí, mala gestió de la sorra disponible, poc o nul coneixement de com funciona el nostre sistema litoral… Anem a pams i per ordre! Els ports gegants desvien el corrent marí superficial, el que s’anomena corrent de deriva litoral. I és aquest desequilibri del corrent de deriva litoral el que fa que hi hagi sedimentació a un costat del port – o de l’obstacle – i erosió a l’altre banda del port. No cal dir que com més gran sigui el port o obstacle més gran serà l’erosió produïda. L’efecte d’un port és molt similar al que fan dics, esculls o qualsevol altra obra d’aquest tipus.
La sorra que transporta el que s’anomena corrent de deriva litoral cada vegada és menor. Ho és perquè l’aportació de rius i rieres cada vegada és més petita i perquè la sorra no s’acumula infinitament davant la nostra costa, sinó que es perd en les profunditats marines.
Un altre punt important que afavoreix l’erosió és la destrucció de les barreres litorals. Les barreres litorals són acumulacions de sorra que es situen paral·lelament a la costa i a poca fondària. D’on surt la sorra per regenerar? A ningú se li escapa que les empreses busquen els millors llocs possibles per a l’extracció de sorra (les barreres litorals). Aquestes barreres naturals tenen la funció de frenar les onades per tal que quan arribin a la costa erosionin menys o sedimentin i durant tot l’any es mobilitzen de forma natural.
Els punts comentats suggereixen que el coneixement del medi litoral és mínim per part dels qui el gestionen -una altra hipòtesi els condemnaria. Tanmateix poden existir interessos per a què la problemàtica no es superi de manera sostenible. La raó cal buscar-la en els 6 milions previstos de gastar a la nostra costa i que de segur que necessitaran de noves inversions en els pròxims anys. Una altra línia de treball més sostenible, a part de més econòmica a curt període de temps podria superar el problema amb més o menys èxit.
Cal mirar amb deteniment com aquesta forma d’especulació està sol·licitada directament per la societat. La societat es mobilitza demanant més platja i creient que les solucions que els polítics donen són les millors. No són conscients de les conseqüències ambientals que pot tenir la regeneració com tampoc ho són de què al final el perjudici que pot tenir la persona pot ser perenne. No són conscients per la manca d’informació que reben que l’assumpte és molt greu.
Emfatitzem per finalitzar que: la sorra no és infinita, s’acaba! per tal cal fer-ne un bon ús.
Demanem als membres de Convergència i Unió de la vila del Masnou que es replantegin el fet de demanar regeneracions de sorra al litoral del Masnou, per no pensar que no estan interessats en la platja sinó en el benefici de qui regenerarà. Només gent que no s’estima el territori ni la gent que allí hi viu pot demanar semblant cosa si coneix el funcionament de com el sistema litoral funciona.
I a tots vosaltres us convidem a que obriu aquest debat per posar-lo al lloc que es mereix per la seva importància. La platja és fonamental al nostre poble i la seva preservació depèn de tothom.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!