Mentre gairebé pertot a Catalònia, d’Oriola fins a Cervera de la Marenda, encara els ordinadors i d’altres màquines d’escriure-hi hi portin aquella desgraciada lletra n amb el cagalló pudent per barret, no serem prou nosaltres mateixos. Continuarem envaïts. I serem com ara uns addictes als repugnants excrements de qui ens vol esclaus. Aquest diari Levante, com el nom prou indica, és un altre darrer refugi on s’amaguen els desertors abans d’anar-se’n, amb el bolic i el fato, definitivament al camp enemic, amb els castellans, de qui l’idioma estranger només trasmet franquisme.
Mentre gairebé pertot a Catalònia, d’Oriola fins a Cervera de la Marenda, encara els ordinadors i d’altres màquines d’escriure-hi hi portin aquella desgraciada lletra n amb el cagalló pudent per barret, no serem prou nosaltres mateixos. Continuarem envaïts. I serem com ara uns addictes als repugnants excrements de qui ens vol esclaus. Aquest diari Levante, com el nom prou indica, és un altre darrer refugi on s’amaguen els desertors abans d’anar-se’n, amb el bolic i el fato, definitivament al camp enemic, amb els castellans, de qui l’idioma estranger només trasmet franquisme.
Seguint llurs teories de fet els catalans encara coneixem més idiomes: l’argentí, el mexicà, l’andalú, el murcià, el bolivià, el… 😉