¿On són els polítics valencians, els teòricament nostres i els que, sense ser-ho ni de lluny (PP-PSOE), fan de la defensa de "las señas de identidad valencianas" cortina de fum de la seua corrupció i canó d’agressió política contra el nostre nord nacional? ¿On són que no els sentim cagar-se en tots els dimonis de l’infern perquè la policia franquista ha reviscolat com una pesta arreu de les comissaries del País Valencià? ¿Són consignes particulars del senyor Antoni Bernabé, delegat del govern espanyol al País Valencià, això que tant prolifera darrerament a les comissaries de l’"hableme en cristiano"? ¿O aquestes consignes neofranquistes les dóna el senyor Alonso, Ministre de l’Interior espanyol? ¿O van per lliure els policies per ganes de tocar-nos la birla als catalanoparlants del País Valencià? Si és així, que van per lliure, ja calen mesures exemplars. Si no se’n prenen, i prompte, queda clar que la policia actua segons un pla oficial establert. Recordem que Alfonso Guerra ja va actuar contra nosaltres. Entre ell i, posem per cas, José Antonio Primo de Rivera, existeix una profunda sintonia nacional. I aquestes sintonies nacionals expliquen que a les comissaries torne a fer pudor de "yugo y fechas". Tanmateix, encara haurem de donar gràcies si no hi tornen els embuts i l’oli de ricí amb les seues humiliants conseqüències. Si us trobeu un policia nacional (espanyol) que no us passe pel cap de dir-li bon dia: podeu acabar d’un bac a comissaria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!