Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Perill! Cimera dels presidents Mas i Camps a València.
Però les circumstàncies són les que són: al País Valencià governa un Obiang qualsevol, és a dir, un dictador corrupte –valga la redundància– i potser caldria fer el buit als dictadors en comptes de seure a la seua taula de convidats. Però això ja cau en el càrrec de consciència de cadascú.
Tanmateix, aquesta “cimera” em fa por. Sí, por. Ja sabeu: el gat escaldat de l’aigua tèbia fuig. De les esparses trobades que tingueren uns altres presidents anteriors, Zaplana i Pujol, va eixir aquella fraudulenta «pau lingüística» i el pacte per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que ha dut a considerar valencià i català llengües jurídicament diferents, a tenir dues autoritats normativitzadores i, per tant, dues normatives diferents, i d’aleshores ençà proliferen arreu les versions diferenciades de “valencià” i català. Tot això pactaren llavors Pujol i Zaplana: la «pau secessionista».
Vegeu, per exemple, què diu el periòdic ARA:«Caldrà, doncs, en expressió d’un membre de CiU, “molta fina diplomàcia” per convèncer els populars valencians que renunciïn al seu anticatalanisme ancestral i siguin capaços d’arribar a acords que beneficiïn tothom. Un dels exemples que es posen són les gestions que van permetre la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per blindar la unitat normativa del català. Llavors, però, hi havia un altre president, Eduardo Zaplana, que va arribar a tenir una bona relació amb Jordi Pujol» (comentari a la notícia: Encara gràcies que en blindaren la unitat! Però la blindaren, com s’ha vist, amb llanda rovellada).
Quina altra “pau” podrien pactar ara Camps i Mas? Si ens atenem a l’experiència, serà potser una altra pau fraudulenta i contra la unitat del català. Millor que no pacten res, puix que des dels pactes anteriors encara en suma sang la ferida.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Un multiplex compartit amb les televissions de Castilla la Mancha i Murcia, a canvi d’una pseudo-reciprocitat en la què els valencians ens tocaria ballar en la més lletja. És a dir, ens donen pel cul altra vegada.
Toni, una reflexió necessària i que cal escampar. El president dels catalunyistes i el dels valencianistes poques coses bones poden oferir al país, potser sí, com sempre, a Espanya, que és qui els fa importants. Com poden arreglar un mal tants anys anunciat i mai encarat i ara acabat? Misèries de cortesans -del Principat i el Regne- que sempre paga el país. O algú ha sentit cap posicionament ferm, de part del catalunyisme, per al país o la reciprocitat televisiva?
Jo si fora Francisco Camps reclamaria que l’eix mediterrani passarà per Aragó abans, al Principat a la mínima l’avassallarien.
I això que tant el Duràn i Lleida & company al capdavant al Principat com a polític més ‘valorat’ de l’actual Estat, com al País Valencià són d’ofrenar noves glòries a Espanya abans.
Mas oferirà un 3% del que ha furtat CiU al Palau de la Música Catalana a canvi de les emissions de tv3 ,suma que podrà Camps destinar a cobrir el dèficit del Palau de l’Òpera de Calatrava.
el Çaplana i el Pujol, quin parell de botiflers…!
el Kamps de la mort ja sabem què és.
el Mas? cert que no sembla gaire diferent dels altres lladres amics dels castelladres, mes també és cert que fins ara no l’hem vist manar… qui sap! potser al capdavall ens sorprèn agradablement i nostrada;
una persona només pot ésser judicada pel que fa, i de moment en Mas només ha anat llaguiant i procrastinant… esperant prendre el poder…
ara que el té… tant de bo l’empri per a la revolució de tots els catalans – de Perpinyà avall, devers Alacant i Oriola, i cap le Illes, tots sencers, catalans – i amb la revolució catalana en acabat ens arribi la independència tan gruada per tothom!
al capdavanters cal que els donem suport fins que no ens hagin traït…
ara, quan ens han traït, com el Pujol, el Çaplana, el Lerma, el xoriço andalús, el sinistre franquista Franfisko… el que caldria és penjar-los fins a escanyar-los, maleïts.
Aquestes reunions em fan més por que una pedregada, puix ja sabem qui es baixa els pantalons per vendre ‘moderació’ i per on es passen uns altres els pactes signats.
A més, hom sap que amb el dimoni no es pot pas pactat.