cucarella |
divendres, 9 de desembre de 2005 | 14:51h
Temps era temps, alguns van decidir que
al País Valencià calia firmar com fóra la "pau lingüística" amb el PP, i la
negociaren, entre d'altres, el PSOE i Jordi Pujol, que va enviar Joan Rigol a
seure amb Zaplana (un pardal que volia fer-se ric amb la política i que possiblement
ho haja aconseguit); també s'afegiren a la taula pacificadora personatges com
l'ex-rector Ramon Laipedra i altres intel·lectuals oficials i orgànics valencians.
Alguns vam escriure (on ens deixaven, perquè la pacificació havia de comportar renúncies
i no volien mosques colloneres que les assenyalaren) que no era possible pactar
cap mena de pau si abans el PP, principal atiador i beneficiari polític de la
crispació lingüística, no declarava una treva. Perquè en aquell moment, com més
es negociava la pau, més llenya tirava el PP al foc de la batalla: un dia era
la persecució a les aules dels termes català i País Valencià, un altre dia
menyspreaven Enric Valor, un altre Ovidi Montllor, i etcètera. El llistat és
llarg, com va posar sobre el paper, negre sobre blanc, L'informe sobre la llengua i els escriptors al País Valencià,
publicat l'any 2002 per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. En
aquest estat de bombardeig continuat s'havia negociat la "pau lingüística" amb
el PP. I de resultes d'aquella "pau", aqueixa Acadèmia Valenciana de la Llengua
que acaba d'aprovar una gramàtica normativa valenciana (cosa que cal agrair-li
perquè abans tothom escrivia en català i això no podia ser; ara, per fi, qui
voldrà podrà escriure en genuí valencià. Els altres podrem seguir escrivint,
com fins ara, en català, si més no mentre no comporte pena de multa i presó).
A les hores d'avui, malgrat aquesta
Acadèmia Valenciana de la Llengua, singular i caríssima, fruit d'aquell pacte de
renúncies i rebaixes amb el sacre Zaplana, la pau lingüística encara no és una
realitat. Fet i fet, el paisatge social, cultural i polític valencià continua
sent bombardejat sense parar per l'artilleria del PP, i ara més que mai atès
que li ha eixit competència energúmena amb la Coalición Valenciana del
falangista Sentandreu. El PP continua negant i perseguint la unitat del català,
tot i les nou sentències judicials que l'han contradit, i cobrint-se de glòria
(per no dir de merda), amb la penúltima que ha perpetrat: prohibir que el grup
de teatre Dagoll Dagoll represente al Teatre Principal la seua obra "Mar i Cel"
en català.
Aleshores, si el PP no ha renunciat mai
a seguir usant la llengua dels valencians com a qüestió de conflicte, cal
preguntar-se quina pau lingüística van negociar i pactar els qui la negociaren
i pactaren. Si en ponderem els resultats, ens adonarem que aquella "pau" només
ha aconseguit trencar una unitat entre els usuaris lleials a la llengua que
fins aleshores, mal que mal, es mantenia. Aquella "pau", com en totes les
guerres, ha tingut vencedors i vençuts. I també còmplices. Còmplices que
llavors no donaren explicacions de res, ni ara han assumit el fracàs evident
d'aquella "pau" que firmaren. Més i tot, encara reben tractaments honorífics.
Si Felip V i Alfonso Rus representen la devastació de l’espai viscut, l’aniquilació de la memòria col•lectiva, ací volem recuperar la història viscuda, la història quotidiana de Xàtiva a través del testimoni viu dels socarrats i socarrades que estimen la ciutat.
Blog del cantant més famós del carrer Hostals, Portal de sant Miquel, Illeta de sant Miquel, sant Ramon, la Mercè, Sant Jaume, Argenteria, Na Pinyola, Pouets, sant Roc, Font Trencada, Febra, la plaça la Bassa, de l'Espanyoleto i més enllà, molt i molt més enllà
Amic Toni:
Tan sols dir-te que m'ha interessat molt el que dius en aquest article. Hi estic totalment d'acord.
Records des d'Elx.