Cucarella

Aquesta campanya electoral, amb l’envit per la independència planant sobre les urnes, ha servit per demostrar, una vegada més, que la democràcia, com la veritat -explicada en termes espriuans-, és un espill trencat en mil bocins; i cada bocí una interpretació, sovint diferent i contraposada, d’allò que és o hauria de ser la democràcia. Per als espanyols, amb les escassíssimes excepcions que confirmen la regla, la democràcia és fosca, pudenta, sòrdida, infeliç i impune. Va explicar-la fa anys Felipe González, crec recordar que per justificar la creació de monstres d’estat com el GAL. Va dir Felipe González que la democràcia -la concepció que ell en tenia, i en té- es defensava des de les clavegueres. Però, al meu entendre, una democràcia com cal -humana, alegre i participativa-, no pot tenir clavegueres, no pot defensar-se, per tant, des de les clavegueres. A les clavegueres hi ha merda, pixums, pudor, humitat, rates… És un lloc insalubre per a l’ésser humà. La democràcia es viu i es defensa a camp obert, a l’aire lliure, als carrers, a plena llum del dia, entre persones per a la millor convivència entre persones. Aquests dies, la merda i les rates de la “democracia española” han envaït els nostres carrers, i ho han empudegat tot de mentides i amenaces.