El problema és que als païssos dits desenvolupats cada vegada hi ha més gent que treballa i cobra un sou per fer coses inútils. No fan menjar, ni roba, ni estris, ni llbres, no cotxes… Simplement treballen al sector terciari, però no servint a qui necessita un servei ( verbi gratia: ensenyant al que no sap, cuidant a gent major o curant a malalts ). Treballen en un terciari financer, especulatiu, intermediari… Quan va esclatar la crisi als USA el govern de Bush va nacionalitzar una empresa de assegurances, AIG, per que perillaven 1.000.000 de llocs de treball. Mira tu per on , hi havia més gent treballant a una sola asseguradora que a tota l’indústria automovilística. Un milió de persones dedicades a posar la por al cos als consumidors per a que contracten una assegurança, un milió especulant per a mantindre el valor dels actius que ha comprat la asseguradora … I la població que es dedica a produir aliments no arriba al 2 % .
Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
21 de novembre de 2012
4 comentaris
Els treballadors no podem alimentar tantes sangoneres
Intenten posar-nos la por al cos dient que dins de vint o trenta anys hi haurà un treballador jubilat per cada treballador en actiu, i això, ens diuen, ens amenacen, serà insostenible. Però el que a mi m’agradaria saber, el que a mi em preocupa de veritat, és saber quantes caparres i sangoneres mantenim cada treballador en actiu; és a dir, a quants inversors que cobren beneficis per la nostra “productivitat” els regalem una vida de luxe com a rendistes a canvi de la nostra vida de retalls socials i misèria econòmica. Seria saludable conèixer quants paràsits ens pertoca per treballador en actiu. El que és insostenible no és una vida digna per als treballadors en actiu i per als jubilats; els que és insostenible és haver de mantenir tant de gos malfaener, tant d’inútil social, tant de lladre, tant d’inversor, tant d’especulador… No tenim prou sang per a tantes sangoneres.
-
-
http://www.grabatupleno.es
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!