Cucarella

Anem a començar aquest post fent una mica de divulgació paremiològica. Si diem que algú «coneix el rei per la moneda» estem acusant-lo de fals, de convinenciós, d’actuar mogut només per l’interès econòmic.

L’escriptora Nuria Amat acaba de guanyar el premi Ramon Llull de narrativa en català, el més ben donat econòmicament de tots els que es convoquen arreu dels Països Catalans: 90.000 euros! La guanyadora no havia escrit fins ara ni una minsa frase en català. Més i tot, ha titllat de nazis els intents de normalitzar-lo i ha donat suport al manifest supremacista espanyol «por la lengua común» i també al «Manifiesto contra la persecución lingüística» que va impulsar Cristina Peri Rossi. No obstant això, no se li han rebolicat els budells hispanofílics a l’hora de presentar-se a un premi literari en català. Potser perquè ella «coneix la llengua per la moneda».

No ens hauríem de sorprendre, tanmateix: el premi el convoca l’editorial Planeta. No cal, doncs, exclamar-se com si mai no haguérem vist culs en finestra. Si és negre, botifarra.

Blasmava temps arrere la tal Nuria Amat, abans de caure de l’haca castellana encegada per la llum divina o planetària, que «per tal de catalanitzar, si és possible encara més l’idioma, utilitzen el lèxic familiar més rural». Ah, peixet! Podem sospitar, per tant, que ella ha escrit el seu llibre en un català bàsic, rudimentari, finejat –que diríem–, com el que parlen els coents (pijos) de Barcelona, o siga en vulgar catanyol.

Per a la propera convocatòria, caldria que els capisquadra de l’editoral Planeta ho aclarien ben aclarit a les bases, per a no fer perdre als escriptors de la literatura catalana temps ni diners en fotocòpies, que ja no és un premi de literatura en català, sinó en catanyol. I potser precuinat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!