Jo considere que el consens al voltant de l’AVL ha estat nefast i serà fatídic per al futur del català al País Valencià. Aleshores, si no consiere “bo” aqueix consens serà que no m’estime gens la llengua dels valencians. O potser no parlem de la mateixa llengua… No parlem de la mateixa llengua, ni la mateixa llengua. Si parlàrem la mateixa llengua, l’AVL no se n’aniria a sudamericà a fer cursets de valencià on ja se’n donen de català. Per posar només un exemple.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Des de la transició alguns dels contenciosos que plantejava l’esquerra nacionalista es van perdre (Senyera amb blau vs Senyera quatribarrada, Himne regional vs Moixeranga) i altres van acabar en empat (Regne de València vs País Valencià=Comunitat Valenciana, Secessionisme vs Unitat de la llengua=AVL). Fins i tot en els empats hem acabat perdent perquè ha segut pitjor el remei que la malaltia.
Qui no s’estima la llengua es qui no vol solucionar el conflicte definitivament, no qui el vol deixar aparcat per a que no faça nosa, i això és el que fa actualment l’AVL. Quan el valencià siga oficialment reconegut com a varietat dialectal de la llengua catalana i use l’estàndard de l’IEC amb variacions dialectals apropiades, aleshores parlarem de superació del conflicte.
I Allò trist no és que el Bloc s’apunte als empats (bons o dolents) sinó que també s’apunta a les derrotes… Només cal llegir la ponència política sencera. Tot siga per quatre vots més… o poser menys. Ja vorem!
… quins consens ?
Parlem la mateixa llengua perquè ens entenem quan parlem, encara que molts fan tot el possible per no entendre mai res.
Estan aplicant la màxima de “Divideix i Venceràs”, i nosaltres hi caiem de quatre grapes.
Salut a tots, tant si diem moresc, dacsa o blat de moro
http://xerraires.net/macabeu/
La Societat Castellonenca de Cultura considerava innecessari aquest projecte, perquè ja havia acceptat de ple les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans; però, davant de les reticències valencianes a acceptar el fabrisme, es va sumar de forma entusiasta considerant que –malgrat tot– podia ser positiu, si servia per a dignificar la llengua i, a poc a poc, anar acostant-la a l’estàndard nacional… En paraules d’Àngel Sánchez Gozalbo (en una carta a Carles Salvador, datada el 25 d’octubre de 1932): “[el projecte de regles ortogràfiques transaccionals] suposa un retrocés per a la Societat Castellonenca de Cultura, que ha acceptat de ple les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans; però nosaltres estem decidits a no discordar i a sumar-nos a la majoria per bé de la llengua. Ara bé, en tot lo que siguen obres d’alta investigació nosaltres seguirem les Normes de l’Institut […]. Jo crec que no devem perdre de vista el dia que sigam tots uns els habitadors de les terres de llengua catalana […]. És llastimós que no vullguen aprendre la llengua en lo de Pompeu, però poc a poc farem que així siga”.
¿Heu pensat parlar amb els vostres amics del PSOE i preguntar-los perquè pactaren l’empat i les derrotes ells sobre la senyera amb blau, limno, i el nom de la figa sa mare…?
Ho dic perquè ja cansa el temeta. Quan parleu amb els amics del PSOE (crec que ara pactareu els presuposots generals), tal volta els ho podríeu recordar, o quan desembarquen en els propers Octubre.
Ja tenim prou de llanda, no en doneu més. Gràcies.
Per cert, igual la Muixeranga ja no la deixarien posar perquè és un música vinculada al catolicisme, a la processó de la Mare de Déu d’Algemesí.
Inga…
L’AVL no és sant de la meva devoció, perquè a més de ser una institució intensament polititzada, quan no havía d’esser axí, promou una certa diferenciació dialectal de l’idioma en lloc de promoure l’estàndard, si més no per als úsos institucionals. Però (sempre hi hà però) també és cert que a la societat valenciana es complicat d’instaurar les normes de l’Institut d’Estudis Catalans. Amb tot l’AVL ha fet alguns tímids passos, però decissius, en el reconeixement de l’unitat de la llengua, tot i que de manera confosa i esbiaixada. L’AVL pot fer un bon paper per l’idioma al País Valencià, sempre i quan hi haja més col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i deixe de ser una institució política. Cossa, aquesta última, força difícil avuí.