Cucarella

És decebedor que hi haja tanta eurodependència en el procés independentista de Catalunya. Tothom implorant el vist-i-plau de les institucions polítiques europees. Com si calguera demanar-los permís. Cal demanar permís a Espanya per a independitzar-se’n? No, veritat? Aleshores, per què cal l’opinió favorable i la benedicció europea? Si hom aspira a la independència, hi aspira per decisió pròpia: amb coratge i assumint el futur. És això la llibertat: decidir, atrevir-se i assumir els canvis. Primer, doncs, la independència, després ja veurem si les institucions europes fan costat o fan el buit. I si és el buit, fins quan l’aguantaran. Catalunya no és un país endarrerit i necessitat de fons estructurals i de cohesió com la majoria de països nouvinguts al mercat europeu. Catalunya seria més contribuent que no pas receptora. Així doncs, no cal preocupar-se. I si així i tot Europa no vol, que s’hi pose fulles. Fet i fet, Europa ja no és cap nord enllà on la gent és culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Són les institucions politiques i financeres europees les que han donat ordre d’executar aquest brutal desmantellament del sistema democràtic europeu, retallant a manta drets socials i laborals, privatitzant els serveis públics, condemnant milions d’europeus a la misèria, fins i tot a la mort. Només els imbècils, i els suïcides, voldrien pertànyer a aquesta negra Europa dominada pels bancs i els especuladors financers, i per una classe política mesella, cortesana i inútil. Una Europa sense cultura, on la gent és cada vegada més pobra, esclava, abaltida i infeliç. Ben mirat, caldria fugir cames em valguen d’aquesta Europa vil i autoritària.

Només els pobles porucs i covards demanen permís per viure en llibertat. Si tant se val què diga Espanya, tant se val també què dirà Europa si Catalunya decideix ser un estat independent. No tingueu tanta por de morir vestits!