Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Reproduïsc uns fragments del primer dels articles: Reflexions sobre la desestructuració de la comunitat catalanòfona: l’ecosistema comunicatiu valencià contemporani.
«Si fem memòria de la permanent negociació a què s’ha vist sotmesa la simbologia domèstica (bandera, himne i denominació del territori i de la llengua), ens adonarem de seguida del triomf reiterat dels plantejaments particularistes. No ens hauria d’estranyar, doncs, que el pacte lingüístic a què hem al·ludit prenga la mateixa direccionalitat.
De l’any 1995 ençà, amb l’arribada del Partit Popular al Govern valencià la maquinària institucional ha estat permanentment al servei de la creació d’un marc cultural aïllacionista.»
«D’altra banda, convé estar molt atents a la gestió estanditzadora que porta a terme l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La creació d’aquesta institució inaugura una nova etapa on el policentrisme s’entén el sentint de ‘presència conjunta de diversos centres codificadors en l’àmbit territorial d’una mateixa llengua’ […] No s’escapa a ningú l’importantíssim paper referencial que té la varietat comuna a l’hora de consolidar un marc grupal de pertinença en un món on la comunicació formalitzada ha adquirit un paper preeminent. La caracterització conjunta de les funcions unificadora i separatista establirà, en definitiva, qui som nosaltres i qui són ells.
En vista de les diferents intervencions que l’AVL ha fet públiques, hom constata un capteniment localista que encaixa plenament amb la política cultural oficial. La imprescindible coordinació amb les altres institucions del domini lingüístic amb la mateixa comesa és nul·la. I la instrumentalització política de les seues recomanacions lingüístiques atia novament el conflicte amb els mons acadèmic, educatiu i editorial…»
«En els moments actuals, el debat sobre la qüestió de la “unitat de la llengua” deixa pas a l’avalució de l’impacte que pot tenir la intervenció lingüística de l’AVL. Una deriva estandaritzadora que, si més no de moment, deixa de banda el secessionisme rupturista i patrocina el particularisme aïllacionista. No cal dir que, en el marc de la integració europea, amb el tema de l’oficialitat damunt de la taula, una gestió cultural i comunicativa territorialment escapçada pot suposar l’impuls definitu envers la consolidació de la minorització de les àrees que abracen l’àrea lingüística històricament catalanòfona.»
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
què es mereixen els genocides?
tothom ho sap.
i el que es mereixen haurien de rebre… i abans no siga massa tard.
ha de morir un poble per uns quants franquistes genocides que ajudats pel poder genocida castellà s’han enfilat a dalt de tot com bromera podrida d’albelló?
cal ser conseqüent.
El problema ha estat precisament tractar des de el Principat de Catalunya el País Valencià com una tribu catalana i per defecte no valenciana.
Mantindre unes bones relacions internacionals i d’infraestructures amb França no vòl dir que no es tinga que respectar l’indepedència política i cultural de Catalunya respecte a França.
Mantindre unes bones relacions internacionals amb Argentina, Xile, Bolivia, Veneçola o Cuba no vòl dir que l’Estat no respecte l’independència política i cultural d’aquests països.
Al contrari que a Catalunya on confonen mantindre unes bones relacions internacionals i d’infraestructures amb l’Estat espanyol amb el respecte a la seva independència política i cultural i de la seva personalitat pròpia.
És més s’accepta de forma tàcita o implicita el xantatge, boicot i amenaça en cas de demanar respecte a la personalitat pròpia i l’independència política de Catalunya en unes relacions d’un sistema de dependència versemblant a un estat colonial i esclau.
Tot el que siga menystindre i una falta de respecte a la nacionalitat valenciana i la seva indepedència política i cultural va en favor del PP i en contra d’unes bones relacions internacionals entre el País Valencià i el Principat de Catalunya.
Gràcies per la recomanació. Desconeixia els dos títols que cites. Els llegiré amb atenció.
Salut
David