Els polítics invoquen la legitimitat de les urnes per justificar tot el que fan, des de cobrar sous desproporcionats, ocultar informació pública, fins i tot actuar violentament contra la ciutadania, siga a través del BOE o de la policia. I no tenen raó.
La Democràcia -la legitimitat democràtica- és alguna cosa més que una urna plena de vots. Diríem que la legitimitat democràtica és una oposició amb dos exàmens, un de teòric i un altre de pràctic. Si hom no aprova tots dos, no supera la prova de legitimitat democràtica. Amb els vots, només s’aprova l’examen teòric.
Un partit es presenta a les eleccions i guanya, fins i tot per majoria absoluta. I invoca la legitimitat democràtica per a actuar antidemocràticament. Llavors perd la legitimitat democràtica. Per ser democràtic, cal actuar democràticament. La legimitat democràtica prové, doncs, dels fets, no dels vots. Per això el PP la democràcia en la qual creu i que practica és aquella del franquisme: la «democràcia orgànica» -en permanent estat de descomposició-: garrot, garrot i garrot. Garrot a les persones amb la “legitimitat” de les urnes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!