Diu el titular del periòdic digital L’informatiu: El valencianisme, cap a la normalitat. I tot a continuació ens regala la notícia que un professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València (sic) farà una conferència a la seu (o cau) de Lo Rat Penat. El professor en qüestió no és altre que el reconegut secessionista il·lustrat Abelard Saragossà, tot insistint una altra volta a sumar mèrits perquè al més prompte possible l’incloguen en la nòmina o pessebre de l’AVL.
Podríem dir que aquesta estratègia d’acostament al blaverisme és comparable a gitar-se en companyia amb un llençol estret, que quan l’estires cap a un cantó, en destapes l’altre. Amb tot, l’estratègia de Saragossà i companyia no és altra que la del penedit: el secessionisme il·lustrat, penedit d’haver pecat de catalanisme, intenta convergir amb el blaverisme analfabet i espanyolista de sempre. I quan s’hauran fusionat, junts portaran l’Antic Regne de Valéncia (així, en majúscules i amb accent a “la valenciana”) als més elevats cims de la misèria cultural i als més profunds avencs de la mediocritat intel·lectual. Potser siga aquesta “normalitat” (no gaire diferent de l’actual, però) a la que fa referència el titular de la notícia: la convergència definitiva entre la misèria d’uns i la mediocritat d’altres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ser professor universitari no implica ser intel·ligent. Potser és massa llest.
D’acord amb les coses que jo sé, Abelard Saragossà és un geni de l’anàlisi lingüística, el gramàtic més lúcid en vida, sense dubte, i treballador com pocs. I sé que la seua lleialtat al valencianisme està molt per damunt de les misèries humanes. Si el camí que intenta traçar serà el més eficaç per a preservar l’herència cultural dels valencians, no ho sé. Com fins ara, no anem gens bé. Em disgusta profundament veure desacreditada una persona de la seua talla per persones que també fan accions que em resulten admirables.
Els catalans al Principat duen 30 anys de convergència catalana amb i de victòries electorals.
I la mateixa convergència que al Principat ha estat considerat una victòria catalana durant tants anys, al País Valencià és considera qualsèvol convergència valenciana una derrota de partida, a banda del seu poc èxit politic.
Es reedita el secessionisme lingüístic a la ciutat de València: adéu a Migjorn.
Read more: http://extremsud.blogspot.com/#ixzz172Gkd8aH
Allò mateix que ha estat considerat un model d’èxit de cohesió social al Principat, al País Valencià és considera una aberració.
Avui més que mai cal citar el gran Grouxo Marx: partint del no-res vaig assolir els més alts cims de la misèria.
Com sempre cucarella destiles odi i soltes bilis als post. Segurament ve degut a l’enveja que et suposen totes estes persones amb les que estàs molt més que obsessionat. Trist és, però tu ho has escollit.
Encara recorde quan el personatge hi treballava a una caixa d’estalvis i el secretari general comentava en públic: “Zaragozà ens ha traduït pel seu compte, la població de Silla per Cadira i ens han retornat tot el correu” aleshores, aquella caixa no tenia cap traductor oficial. Sempre ha estat sol i avantguarda del recular.
Bon dia,
He estat alumne d’Abelard en unes quantes assignatures de filologia catalana i me’n faig creus del que estic sentit i llegint sobre ell.
Com a persona és una de les més educades, agradables i respetuoses que he conegut. Els que el difameu i preteneu desacreditar-lo, ja compte que no el coneixeu.
Com a gramàtic, és dels més solvents que he conegut i l’únic amb qui he aprés de teoria lingüística. Estiga d’acord o no amb tot el que proposa, el seu comportament és ben diferent del d’uns altres filòlegs que només fan divagació teòrica, repeteixen esquemes preconcebuts i no hi aporten gens ni mica de llum a la gramàtica. A més, és absolutament fals que incite a usar formes no normatives, qui ho veja així és que, lamentablement, no ha entés res de res en les classes. I també és mentida que vulga imposar-se: parlar d’Abelard i d’imposició és com parlar de l’aigua i de l’oli i qui pretenga dir-ho així és que, repetisc, no el coneix ni ha entés res del que explica.
Tenint en compte tots els problemes que tenim com a poble (políticament i lingüísticament), seria molt d’agrair que, com a mínim, ens estalviàrem els insults i les desqualificacions (la majoria anònimes, clar) cap una de les poques persones que es compromet amb la societat en què viu i hi treballa per a millorar-la. És que, potser, val més no fer-hi res i continuar queixant-nos com sempre? Que en polemitzem d’açò i d’allò és positiu, però sense faltar-nos: raonant i argumentant segur que ens podem entendre…
I no perdeu de vista que Lo Rat Penat, com qualsevol altra associació, serà el que els socis vulguen que siga. M’enteneu, tat?
Josep Andrés
Quan no volen escoltar o dialogar no hi ha res a fer. No cal que ens trenquem el cap amb ells: Al Levante emv
Lo Rat Penat sufre pintadas tras acoger la conferencia de un profesor de Filología Catalana
La disertación de Abelard Saragossà en la
sede de la entidad secesionista ha despertado ampollas en el sector más
radical del valencianismo tricolor