L’enquestador, posem per cas que està fent una enquesta encomanada a la seua empresa demoscòpica per la Cadena SER, s’acosta a un ciutadà (o ciutadana) mentre espera el canvi de color del semàfor. L’aborda i li pregunta:
–Estem preparant una entrevista per a la cadena SER. Vostè què opina: la terra és plana o redona?
La persona en qüestió, que té una cultura aixina-aixina, és a dir, que del que passa pel món s’assabenta a través de la ràdio i la televisió, i per algu periòdic que llegeix ocasionalment al bar, recorre amb la mirada el seu voltant, com per fer una darrera comprovació, i afirma, tota resolta:
–Plana, naturalment.
«Plana, naturalment». A la vista està que no caminem de gaidó, ni cap per avall, sempre sobre pla.
–Sap qui són Copèrnic, Galileu, Newton…?
–Qui? Qui?
–I Einstein?
–Einstein? Ah, sí! Eixe, sí! El del cabell estorinat que trauen a les fotos amb la llengua fora…! En quin conjunt cantava?
La Cadena Ser ha fet una enquesta lingüística entre els valencians. Els ha preguntat –tornar-li, Catalí!– si el valencià i el català són la mateixa llengua. El percentatge ha quedat quasi fifty-fifty, però més fifty per als qui neguen la unitat de la llengua. El altres s’han quedat més cap al forty. També ha preguntat si la llengua que parlem els valencians s’ha de dir valencià o català. Una immensa majoria ha respost que “valencià”. Només un minso 8‘5% ha dit “català”. El mateix minso percentatge que, segons altres enquestes, compra habitualment –normalment– música de grups i cantants valencians (i d’arreu dels Països catalans), llegeix literatura d’autors valencians (i d’arreu dels Països Catalans), i està subscrit a alguna revista en català que es publica al País Valencià (o arreu dels Països Catalans).
El que revela aquesta mena d’enquestes és que els qui posen en qüestió la catalanitat del valencià no llegiran mai un llibre, ni compraran un disc ni aniran a veure una pel·lícula o una obra de teatre, tant se val com es es diga la llengua, que no siga en castellà, o, si voleu, espanyol. Aquesta majoria no compra, no manté, no estima la llengua pròpia dels valencians. Li és hostil, i per tant inútil per a la seua pervivència. Aquestes enquestes només pretenen crear merder, afavorir la superioritat de l’espanyol. No debades, si hagueren preguntat a aqueixa immensa majoria per la seua adscripció “nacional” (i lingüística), sens dubte haurien respost que espanyola. A tot estirar, “tan valenciana como española”.
El futur del català del País valencià, ara per ara, depén del nostre minso 8’5%. Per a la resta, la llengua és la que trau el paio del cabell estorinat. I la terra és, indiscutiblement, plana com una post. Com su pan se lo coman, que dirien ells. Pel cantar es coneix l’ocell, per parlar el cervell, que diem nosaltres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Conversa entre companys de treball. Dos són forasters. Entenen què vol dir bon dia i gràcies. El tercer parla valencià però no l’ha estudiat mai. El que fa quatre que parla, escriu i llig la llengua materna, que ha parlat el seu dialecte a Eivissa, Menorca, Girona, la Franja i arreu dels Països Catalans (perdoneu!!! cal dir domini lingüístic?) sense cap problema, tracta inútilment de convèncer-los de la unitat de la llengua catalana. Cap argument raonable -diguem científic, diguem de sentit comú- els serveix. Ells afirmen saber distingir perfectament català de valencià.
Supose que per això en algunes webs oficials posen Benvingut(C) i Benvingut(V) per si algú, como jo mateix, no sap veure la diferència entre un benvingut i l’altre.
Giordano Bruno va morir al Campo dei Fiori. Galileu va callar per salvar la vida. La terra és plana. A curt termini l’ignorància guanya.
Verd per fora, roig per dins; pepites negres, meló d’Alger. Què és? A Alginet contesten: la botifarra!