Cucarella

En la diada de la la Nit de Nadal eixíem en grup i arreplegàvem tota mena de pots de llanda. Els uníem mitjançant una corda o un fil d’aram, fent rastre. Com més llarga fóra la reata, millor. Al cap de baix, on s’acabava la tiramenga de llandes, hi posàvem un tros de fusta. A poqueta nit, o quan tot just s’havia fet fosc, recorríem els carrers de Xàtiva, uns arrossegant la reata i altres colpejant-la amb bastons. L’estrèpit era impressionant. Fa anys, però, que a Xàtiva ningú no fa reates.

El DCVB admet el mot reata, tot i que com a castellanisme, amb les següents descripcions:

1. Corda amb què es lliguen les bísties perquè unes segueixin les altres, o corda amb què es lliga la càrrega, sobretot en garbejar (val.).

2. Sèrie de bísties fermades perquè estirin plegades i una darrera l’altra al mateix vehicle (val.).

Al web festes.org trobareu informació sobre la celebració de les “reates”, en aquestes cas “rastres de Reixos”, a la població de Vilaplana (el Baix Camp), i també en aquest altre enllaç. I dues coses m’han cridat l’atenció:

1. Que li diguen rastre. Nosaltres en déiem “reata”, mot castellà, quan la paraula rastre és ben viva en el català de Xàtiva i la seua redor. Fins i tot fem servir l’expressió “això portarà rastre” en comptes de la més habitual, i potser traducció de l’espanyol, “això portarà cua”.

2. Que a Vilaplana als Reis Mags se’ls denomine popularment “Reixos”, igual que en bona part del País Valencià.

He trobat que se’n fan, de reates de pots, a Borriana (Plana Baixa), també la Nit de Nadal, com a Xàtiva. I al Puig (l’Horta Nord) s’intenta recuperar la tradició, la qual, com a Vilaplana, es fa el dia dels Reixos.