La
llei i la veritat no sempre coincideixen. La llei la fan els homes, i
sovint dissortadament no és més que la miserable coartada que un
col·lectiu construeix a la seva mida per tal d’esclafar-ne un altre. En
nom de la llei, la humanitat ha comès les majors atrocitats. En aquest
sentit, doncs, la veritat no és el resultat de les accions dels homes,
sinó la causa, l’objecte de violació que ha motivat a la part agressora
dur a terme aquest resultat atroç.
Per
entendre-ho, només cal pensar posem per cas en els negres en temps
d’esclavitud. La llei, feta pels blancs, deia que els negres eren
éssers inferiors, aptes doncs per ser esclavitzats. La llei no tenia
naturalment res a veure amb la veritat. De fet, estava basada en una
repugnant mentida, però la llei, sempre presentada com una veritat
divina pel poder que la fa i l’executa, eclipsava l’autèntica veritat,
i no només a la part interessada. Els negres van perdre de vista la
veritat a còpia d’insistir els blancs amb la praxi de la seva llei, amb
els seus efectes d’inferiorització i, en conseqüència, de
culpabilització que minava les seves víctimes. “Sóc esclau perquè sóc
negre i, per tant, m’agradi o no, un ésser inferior”, acabaven creient
la majoria, mentre els seus botxins es fregaven les mans amb aquesta
mentalitat submisa dels seus esclaus que els negava la capacitat de
rebel·lar-se.
Però no cal retrocedir a l’Amèrica del segle XIX per distingir entre
llei i veritat. A l’actual Catalunya, la majoria de catalans fan
afirmacions de l’estil “a la resta d’Espanya”, o “ens agradi o no, som
a Espanya”. Deixant de banda la confusió entre Estat i nació que suposa
tal afirmació, i el fet que la llibertat ha de néixer i créixer en un
mateix, cal dir que no es tracta que ens hagi d’agradar o no ser on
som. Es tracta simplement de dir la veritat. De la mateixa manera que
els negres americans mentien en equivocar-se creient que al capdavall
eren éssers inferiors perquè ho deia la llei, els catalans mentim quan
diem que al capdavall som a Espanya perquè ho diu una llei que, com
passava amb els negres, lluny d’haver-la fet nosaltres, algú altre l’ha
feta en contra nostra. No ho oblidem: la veritat està per damunt dels
homes i de les seves lleis que avui fan i demà desfan a conveniència.
El català que fa la mena d’afirmacions esmentades s’incapacita per
alliberar-se nacionalment en adoptar sense adonar-se’n el discurs del
seu opressor, basat en la seva llei concebuda a fi d’esclafar-nos. Per
sobre de tot, però, aquest català ha de saber que menteix. I amb la
mentida d’Espanya. Però a aquesta ja li va bé mentir.
Extret del nou Blog d’en Marc Biel. He posat l’enllaç al lateral.
La informació m’ha arribat de INFOMIGJORN.
De moment només sembla que la nacionalitat del País Basc i la del Catalunya aspiren en la voluntat política d’ésser lleials a sí mateixos i per tant a qualsevol Estat de la qual puguen formar part. A la resta de l’Estat predominen les idees supranacionals de supremacia e imposició d’una nació sobre l’altra al estil hitlerià promulgades per l’antic regim. La monarquia borbònica constitucional actual ha estat auspiciada e instaurada des de l’antic regim que ha vollgut perpetuar sota les idees del ‘movimiento’ com a base de moltes regles alienes ‘deslleials’ amb les altres naciolitats de l’Estat que ens desgovernen en favor d’un altra.
L’Espanya promoguda des de la monarquia borbònica constitucional actual promocionada en la base per l’antic regim sota les idees del ‘movimiento’.
Un Estat que ha actuat amb la des lleialtat amb les altres nacionalitats de l’Estat d’un regim monarquic constitucional auspiciat per l’antic regim com a bases de les seves idees i regles de joc de la supremacia d’una nacionalitat sobre les altres i des de la pressió dels poders factics i el control mediatic i el poders factics per part de la nació majoritaria llaminant la possible ‘autonomia’ de les altres nacinalitats de l’Estat.
Hola,
L’autor d’aquest apunt es diu Ricard Biel, no pas Marc Biel. Canvieu-ho, si us plau.