Republicans i Independentistes

L’única pregunta d’aquesta campanya electoral està sent qui farà a qui President de la Generalitat. Potser ens hauríem de preguntar, abans del qui, el per a què!

Segurament és un tòpic de totes les campanyes electorals, però no m’estaré de repetir-lo. Una campanya electoral ha de servir per a què les forces polítiques presentin les seves propostes programàtiques a l’electorat, per a què siguin contrastades i per a què els i les votants decideixin quines d’aquestes propostes s’acosten més als seus interessos i quines persones estaran més capacitades per a defensar-les i, si arriba el cas, desplegar-les des de l’acció de govern.

Ja sé que defensar aquest tòpic serà titllat d’ingenuitat per als voltors habituals del comentari polític. Certament, mai estaré en aquests temes a l’alçada d’un Madí o d’un Zaragoza i vull que s’entengui que parlar d’alçada és una frase feta i no una qualificació moral. Pel que sembla, tant el PSOE de Catalunya com CiU estan centrant la seva campanya en el llançament permanent d’acusacions relatives als pactes que uns o altres faran o esperen que facin. ICV i PP no es queden lluny i, des de la seva posició de crossa subordinada dels respectius germans grans (PSOE i CiU), es dediquen a llançar, també, la mateixa cantarella de preguntes, preguntetes, acusacions i acusacionetes.

Aquestes eleccions, per molt que se’ns vulgui convèncer del contrari, són només cosa de 3: PSOE, CiU i ERC. I, en aquest joc de 3, totes les preguntes acaben convergint de nou en la pregunta que se’ns plantejava ja el 2003: a qui donarà ERC la Presidència de la Generalitat? La pregunta s’adreça a ERC com un dard enverinat amb la intenció d’obtenir-ne resposta/respostes que centrifuguin l’electorat republicà cap a les opcions de la sociovergència. Els mitjans de comunicació amplifiquen aquesta intenció i acaben centrant el debat polític en una qüestió exclusivament partidista, de poder.

No entraré ara a resaltar l’asimetria amb què s’està tractant aquest tema per part dels opinadors habituals. Per quina raó ningú fa la mateixa pregunta a Montilla: "A qui farà President el PSOE, a Montilla o a Mas?" Per què ningú li pregunta a en Mas: "Qui situarà Mas en la Presidència, el PP, el senyor Zapatero o bé un pacte nacional amb ERC?" Sembla, doncs, que cap d’aquestes preguntes, totalment legítimes i equivalents a la cantarella habitual "Qui recolzarà ERC, Mas o Montilla?" tinguin el més mínim interès mediàtic o polític. Però no és aquest el tema.

Des d’un punt de vista republicà i independentista, la qüestió no és si Mas o Montilla. Clarament, en primera instància, la resposta és: ni Mas, ni Montilla, CAROD PRESIDENT. I res més a dir. Però, més enllà d’aquesta obvietat, s’obre la qüestió realment significativa. Mas o Montilla, per a què? Quines diferències hi haurà en les polítiques que volen aplicar els dos candidats de la sociovergència, els dos candidats de l’esquilada a l’Estatut de la dignitat del 30 de setembre, els dos candidats dels poders econòmics d’ara i de sempre?

El que em preocupa no és si Mas o Montilla. El que em preocupa és qui i com aprovarà les 25 lleis orgàniques que necessitem per a desenvolupar el nou miniEstatut de la Moncloa? El que em preocupa és si Mas o Montilla tindran el coratge de posar d’acord tots els sectors socials, econòmics, culturals i abordar autèntiques polítiques de país, a l’estil del Pacte Nacional per a l’Educació, en el terreny de les polítiques sanitàries, culturals, d’atenció a la dependència, d’infraestructures… El que em preocupa és si Mas o Montilla, Montilla o Mas, tindran en algun moment les mans lliures per a actuar com a Presidents de la Generalitat o si, més aviat, dependran dels interessos tàctics del senyor Zapatero?

La bipolarització ha retornat de nou a la política catalana, però ara en un format diferent. La pregunta ja no és Mas o Montilla. Ara la pregunta és: Mas-Montilla o Carod-Rovira?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!