Pobre senyor Boada. Tothom carrega contra ell, pobret. I sense cap mena de dubte és qui menys culpa en té de tot plegat. I els responsables? I els responsables de debó? Tots ben amagadets, que la gent està furiosa. Bé, aquí en teniu una llista, no gaire llarga però important:

(segueix)

Surten els Verdi i diuen que, és clar, les distribuïdores els han presionat i amenaçat, i per això tanquen dilluns. Saps que us dic? Se me'n refot si les distribuïdores els han coheccionat. El tema és que ells les emparen, en comptes de recolzar els seus clients i el seu país recolzen les distribuïdores.
Molt bé, si dilluns els Verdi i els Òscar tanquen les seves portes, us ben asseguro que pel que fa a mi les hauran tancat per sempre.

Comencem la campanya amb les mateixes mentides convergents que les dues anteriors i amb la mateixa incompetència quasi-premeditada dels tertulians habituals.

Els senyors de Convergència s'omplen la boca de dir que l'Artur Mas no formarà govern si no és la llista més votada, obviant evidentment que per la part dreta de l'hemicicle es presenten 2 llistes i per la part esquerra de l'hemicicle se'n presenten 4.

Què pesats!! Quina ràbia sentir la mateixa idiotesa una i una altra vegada sense que ni un sol periodista exibeixi prou capacitat intel·lectual com per replicar a la fauna convergent que evidentment si Convergència i Unió es presenten junts a les eleccions obtenen uns escons que són la suma dels dos, que no són precisament formacions mimètiques.

Si tan creuen que la formació més votada té alguna mena de dret sobrenatural a formar govern, em sembla molt bé. Que es presenti Convergència per una banda i Unió per una altra. I llavors que digui que només formarà govern si CDC aconsegueix la majoria dels escons, encara de CDC+UDC puguin governar en majoria.

Quina ràbia que fa tanta demagògia!!!

Hola a tots. He llegit el discurs de cap d'any del molt honorable. No aconsegueixo veure per enlloc que contraposi l'estatut a l'independència. Si l'hagués llegit en Carod, els ben juro que tindria més sentit.

Tot i les mentides que incorpora, com considerar que el traspás de rodalies és una fita "aconseguida" i amb garanties i recursos suficients quan no es poden arreglar ni trens ni vies, no sembla precisament pro-estatut.

Però llegiu atentament la frase principal de la polèmica:

Serà decisiu també per a nosaltres, els catalans, perquè se celebraran eleccions al
Parlament de Catalunya i podreu decidir amb el vostre vot quin camí cal seguir: Si
hem d’aturar-nos (Opció PSC-PSOE-UDC), retrocedir (opcio PPC-Ciutadans i  PSC-PSOE-UDC amb una sentencia desfavorable) o cercar falses dreceres (independència via consultes populars parcials/front nacional excluent tipus "Suma Independència"), o bé si hem de mantenir l’horitzó que ens hem traçat i assegurar que una gran majoria es compromet a
treballar per aconseguir-lo (evidentment, l'horitzó majoritari que ens hem marcat una majoria és la independència, no immediata, però a curt termini, sense saber-ne encara la fòrmula, però amb la col·laboració de la gran majoria del parlament: CiU,ERC, PSC de Girona, Reagrupament, ICV).

Dit això, us animo a llegir la resta de la declaració. Per molt que faci referència a que està esperant la resposta del constitucional, TOTES LES ALTRES FRASES són vàlides si llegim aquest paràgraf de la manera que jo ho he fet, entenent que el president ha decidit acompanyar el seu poble per la via de la independència.

De fet prenen sentit només si llegim el paràgraf d'aquesta manera.

Molt curiós. 

Per exemple:

Som una gran nació, també, perquè som treballadors i tenaços. És el nostre senyal
d’identitat bàsic: treball i amor per la feina ben feta. Els catalans podem aconseguir
grans objectius, si mantenim el rumb, si no defallim, si perseverem en l’esforç
col·lectiu.(Evidentment, que no ens toquin gaire l'estafatutet no és un objectiu gaire gran).

Estic segur que interpreto la voluntat majoritària dels catalans, si orientem la nostra
acció de govern a crear les condicions per a que tota la nació -la que parla i la que
calla- se senti compromesa en l’horitzó col·lectiu i en els afers cívics i públics per
superar la desafecció política.(La que parla ja ha dit quin horitzó col·lectiu pretén quan ha estat consultada. El que diu el president és que preten que la que calla se senti compromesa en l'horitzó col·lectiu de la que parla, amb les modificacions que facin falta, evidentment, perquè s'hi senti còmoda)

I aquest compromís es nodreix amb una acció de Govern oberta i inclusiva per a tot
el país, la seva gent i per a tot el territori. Des del poble més petit a la seva capital. (notis que el poble més petit ja ha parlat i ha dit independència. L'ordre de la frase és important)

Estic al vostre servei. Sempre. Tinc una convicció íntima i molt forta que el camí
iniciat és, malgrat els entrebancs i les dificultats que ens trobarem, el millor per a
Catalunya, els seus interessos i la seva gent.

Actuo per convicció. En ella trobo la força per a la meva determinació. És amb tots
vostès que veig possible, i els hi proposo i demano, construir un futur millor per al
nostre país. Estic confiat i segur que ho aconseguirem.

Una de les millors derivades (potser la millor de llarg) de la tanda de consultes és que els demagogs d'El Periodico i La Vanguardia han de deixar de cuinar les dades com les cuinàven. Ja no cola.

I a sobre, per molt que les cuinin, no els surten els números. Per aconseguir que el NO els sortís per sobre del SÍ han hagut de suposar:

a) Que el NO s'expressaria a les urnes (cosa que no ha passat en cap de les consultes que s'han dut a terme fins ara).
b) Que quasibé tot el SÍ ja s'ha expressat.
c) Que només el 56'9% dels simpatitzants de CiU són pro SÍ, cosa que esdevé poc creïble si veiem la correlació existent entre votants de CIU+ERC i vots a totes les consultes que s'han fet, i en particular a les consultes de Sant Cugat.

No cuinen més les dades perquè no poden. No poden perquè les consultes els fixen un límit a les barbaritats que poden dir i perquè les dades els fixen un altre límit.

Anem pel bon camí. Però recordeu... NO TENIM PRESSA.

El divendres sentia el personatge del PSC al parlament. És un d'aquells discursos que utilitzen la tècnica de l'absurd per descol·locar al contrari, sabedors que si l'absurd és prou gran el contrari queda descol·locat, perquè necessita temps per processar la informació i rebatre la immensa barbaritat que és verbalitzada.

(segueix)...

L'editorial del Vicenç d'avui, que comenta que un 27,5% de vots afirmatius sobre el cens és suficient per guanyar un referèndum qualificadament (si la participació ronda el 50%) m'ha fet pensar en un tema que fa temps que em ronda pel cap.

En les seves conclusions en Vicenç suposa que en un referèndum d'abast nacional les forces regionalistes haurien d'optar pel NO en comptes d'optar per l'abstenció. Diu que mantenir el boicot en un referèndum oficial seria un risc molt alt per a ells.

Bé, crec que s'equivoca.

Crec que el que de veritat seria un risc molt alt per a ells seria posar en evidència que el NO és residual. Que una immensa part dels que s'han abstingut ho han fet, o bé perquè no saben que pensar, o bé perquè encara no estan preparats per un SÍ militant.

Si les forces del NO promoguessin el NO, potser fàcilment s'arribaria al 70-30. Amb un 30% de participació en molts dels municipis ja es tenen MÉS VOTS QUE LA SUMA d'ERC+CIU a les passades eleccions al parlament.

És a dir, a les passades eleccions al parlament CDC+UDC+ERC sumàven el 45.55% del vot. Els partits regionalistes (PSC+PSOE+PP+Ciudadanos) sumàven 40.50%. Iniciativa afegia 9,52%.

Si amb un 30% de participació l'independentisme ja aglutina en molts casos més dels vots de CDC+UDC+ERC, o bé absolutament tots els independentistes han votat i no n'hi ha més, o bé l'independentisme s'exten ampliament per ICV (que era d'esperar) i segurament pel PSC de comarques.

Des d'un punt de vista català, la derrota prevista no eximeix d'anar a votar. És així com molts de nosaltres hem perdut la gran majoria dels referèndums.

Però des d'un punt de vista castellà (punt de vista que les forces regionalistes no tindran cap dubte a fer servir) em sembla evident que no tindràn cap mena de vergonya de fer-nos el buit i pretendre que tots els no vots són vots NO. Encara que la participació arribi al 40%.

Així és com estan les coses. Com les desactivem?

A mi em sembla clar. Hem de començar a treballar des d'avui mateix per pactar amb la unió europea uns percentatges progressius que evitin la possibilitat de que el boicot a la democràcia sigui eficient.

Per exemple, el SÍ es considerarà qualificat si:

a) Es consegueix més d'un 55% del vot amb un 50% de participació.
b) Es consegueix més d'un 60% del vot amb un 47,5% de participació.
c) Es consegueix més d'un 65% del vot amb un 45% de participació.
d) Es consegueix més d'un 70% del vot amb un 42,5% de participació.
e) Es consegueix més d'un 80% del vot amb un 40% de participació.
e) Es consegueix més d'un 90% del vot amb un 38% de participació.

Crec que es pot negociar. És just. L'objectiu, de fet, no seria aconseguir la independència amb menys vots, sinó evitar el boicot de les forces castellanistes d'actitut antidemocràtica.

Una altra anàlisi, una mica més complicada però de gran importància. Els regionalistes i comentaristes ens volen fer creure que la immensa majoria dels no votants al referèndum són clarament NO's, que no van anar a votar simplement perquè se'ls va dir que no ho fessin.

Les dades que tenim no ho diuen, ni de bon tros.

Una anàlisi comparativa dels resultats a les sis ciutats per sobre dels 15000 habitants contra Osona mostra uns resultats molt diferents al que pretenen:

Les 6 ciutats per sobre dels 15000 habitants van tenir una participació d'un 20% i a Osona la participació va ser del 42%. La participació a Osona és una mica superior a les 6 ciutats, però no gaire més. Perquè? Perquè a Osona el percentatge de "nacionalistes" de les últimes eleccions és molt superior al percentatge de "regionalistes", cosa que no passa a les sis ciutats.

De fet, un cop proratejat surt que el 42% de participació d'Osona equival a un 27% de participació a les 6 ciutats.

Per poder comparar peres amb peres hem de proratejar els resultats pel percentatge de "nacionalistes" que van anar a votar CIU o ERC al parlament i el percentatge de regionalistes (PSC+PSOE+PP+Ciudadanos).

Si la gran bossa d'abstenció correspongués bàsicament al NO, això voldria dir que un increment de participació dispararia el percentatge de NO (sempre respecte a les eleccions).

Doncs bé. A les 6 ciutats van anar a votar SI el 75% dels nacionalistes, i no el 5% dels regionalistes. A Osona, a l'augmentar la participació, va votar SI el 100,2% dels nacionalistes i NO el 7% dels regionalistes.

És a dir, el SI va augmentar un 34% i el NO un 45% (l'abstenció un 17%).

Caldria un estudi molt més profund analitzant grups de pobles (agrupats per percentatge de vot). És un estudi que no he fet. Però sembla clar que el diferencial és molt difícil que es trenqui radicalment.

És a dir, si amb un 26% de participació el 100% de l'electorat "nacionalista" ha emés el seu vot partidari del SI i només un 7% de l'electorat regionalista ha emés el seu corresponent NO, segurament conforme evolucionem en els resultats el percentatge de NO augmentarà, però no tant.

Hi ha molt vot independentista i socialista.

Números. La veritat es troba als números. I aquells que parlen per la ràdio tendeixen a desvirtuar-los. Necessitem quatre sumes i quatre restes per posar en evidència la gran mentida. Diuen que aquests resultats no són representatius perquè els municipis on es van fer les consultes eren especialment nacionalistes. QUATRE NÚMEROS PER DESMENTIR-HO.

Amb aquest engego una sèrie d'entrades analitzant els resultats obtinguts en el referèndum del 13D:

El periodisme d'avui en dia fa esfereir. És patètic i lamentable. Ofén.

Segons una enquesta publicada avui en un hipotètic referèndum d'independència de Catalunya el 50,3% dels entrevistats votaria a favor, el 17,6% en contra i un 24,8% diu que s'abstindria o no aniria a votar.

I ja sóm al cap del camí. Com que els periodístes d'aquest país no saben sumar 2+2 sense equivocar-se, i no entenen un borrall de xifres, ja està. Reprodueixen el titular dels altres sense ni immutar-se. Per molt estúpid com sigui.

El seu titular és "El sí guanyaria amb un 50,3% dels vots". MENTIDA!!! Donat que el 24,8 manifesta que no aniria a votar, a aquests no els podem contar!!! Per saber el percentatge de SI hem d'agafar només els SI i els NO.

D'aquesta manera el titular que queda, i aquest és el que de veritat diu l'enquesta és que EL SI GUANYARIA AMB UN 74% DELS VOTS CONTRA EL 26% AMB UNA PARTICIPACIÓ PROPERA AL 70%.

A mi em sembla molt diferent el 50% i el 74%. No?

La nova alcaldesa de Santa Coloma, no en tingueu cap mena de dubte, és la substituta del PSOE per la Carmen Chacón, presidenciable a la catalunya d'aquí a uns anys.

Primer la van col·lar d'incognit a les llistes de les eleccions europees. Darrere la pretesa votació per la Maria Badia, de l'ala "catalanista" del PSC amagàven la votació real per la Nuria Parlón, que només va començar a escriure en català quan la van promoure.

Dic això perquè és matemàticament comprovable que la Maria Badia tenia el lloc absolutament assegurat per la posició que ocupava a les llistes, i la catalana que es jugava el lloc a les llistes del PSOE era justament aquesta versió millorada de la jacovina Chacón.

No els va funcionar. Així que ara l'han promogut directament de simple regidora a alcaldesa de Santa Coloma. Mateix missatge buit i fals, mateixa idea PPera de l'estat que la Chacón. La Chacón 2.0.

M'ha fet gràcia la manera que va tenir Raxoy aquest cap de setmana de demanar el vot castellanista a Catalunya. Va dir que ZP ja no era l'amic dels catalans, perquè no havia complit les promeses donades. En conseqüència, segons ell, el votant socialista castellano-cèntric havia de votar al PP com a càstig.

De tant estúpid que és l'argument segur que guanyarà vots a cabaços. El PP utilitzarà el teu vot contra Catalunya. Però com que el PSOE també l'utilitza contra Catalunya i a sobre pretén que no ho fa, cony, vota'ns a nosaltres, que com a mínim sóm sincers.

Evidentment, l'argumetn és idiota perquè l'opció lògica és votar a una de les quatre altres formacions que no utilitzaran el teu vot en contra teva.

Però, es clar, per saber que aquestes formacions existeixen i que volen representar-te has de viure al país on vius. I molta gent viu a Telecinco i Antena 3. I aquests només entenen votar al PP o al PSOE.

Aquest és un correu que vaig escriure el 2005 a diputats i diputades del parlament. Cap d'ells em va respondre i dubto que cap d'ells l'arribés a llegir. En tot cas, la seva validesa és evident, així que el copio aquí per si algú té la paciència de llegir-lo.

Aquí teniu l'enllaç al diari de sessions al que em refereixo.

Si una cosa tenim malentesa en la nostra societat és que tendim a castigar els governs quan apareixen casos de corrupció.

La corrupció és un fet inal·lienable de qualsevol administració. Hi ha massa gent a l'administració per poder garantir que ningú no sucarà.

Amb això no dic que "la corrupció estigui bé". Simplement dic que és un fet que no deixarà d'existir. Ni ara ni mai.

I la societat, amb la seva estúpida actitud només ajuda a que creixi.

(segueix)