Rodamón

Davant les polèmiques que aquestes darrers anys acostumen a sorgir quan s’acosten les festes del Reis Mags d’Orient sobre allò que anomenen “blackface” – pintar de negre rostres blancs per representar “el rei negre”-, se m’acut de contestar l’escrit que molt amablement em fa arribar el bon amic artanenc, periodista excel·lent i escriptor força provocatiu, Miquel Piris Obrador (Artà, 1968), dient i demanant-se:

«Pintar-se la cara de negre és un insult? De jove vaig fer de patge amb la cara pintada de negre i, al cap d’uns anys, de rei Baltasar i també anava amb la cara ben embetumada. En aquell moment no em podia imaginar que pogués ofendre ningú. Ara, en canvi, és considerat un insult racista. Per entendre les raons hem de fer un poc d’història…»:

Com sempre, bon amic Miquel, els teus articles acostumen a dur càrregues de profunditat intensa en àmbits diversos. Com aquest de suara mateix sobre ses majestats reials d’Orient.

Tot això que contes dels “tres reis d’Orient, Melcior, Gaspar i Baltasar”, som de l’opinió que qualque dia haurà d’arribar a desaparèixer del mapa dels nostres territoris mediterranis occidentals.

Si més no, pel que comporta «d’engany i de falsedat» en massa aspectes de les nostres vides, tant a l’àmbit col·lectiu com a l’individual!

Per molt que ens puguin agradar (o no) aquests personatges tan exòtics, i per molt bons records que ens portin (o no) un any rere un altre, d’aquells temps tan llunyans de la nostra infantesa.

Començant per recordar i tenir ben present que, en cap pàgina de la Bíblia, mai no apareix enlloc ni que siguin “tres”, ni que siguin “reis”, ni que portin els noms de «Melcior, Gaspar i Baltasar».

Tot això no és més que un invent… qui sap si nascut dalt d’alguna trona o església o catedral catòlica…

Ni molt manco s’hi esmenta que n’hi hagi un de ros, un altre de castany i un altre de negre (no només de pèl sinó també de pell).

Com és lògic, tampoc no hi apareix mai que tenguin res a veure amb les juguetes que els pares o padrins compren als seus fills més menuts (malauradament massa sovint, escampant i difonent grans dosis d’enveja, si no de rancúnia, en edats tan primerenques…)

Qualcú s’ho ha inventat, això, vés a saber tu com, on, quan i per què!

A l’evangeli de Mateu, l’únic dels quatre «sinòptics» que en parla, d’aquests personatges, no n’apareix cap ni un com a monarca reial: «UNS MAGS (UNOS MAGOS, UNS SAVIS, ) VENGUTS D’ORIENT», és tot quant podem llegir a Mt 2,1. De reis, de monarques, de sobirans, de majestats, res de res (tampoc res que tengui qualque cosa a veure amb el republicanisme, tot s’ha de dir!)

Em sembla que les generacions més joves, cada cop més abocades a servir-se de la «intel·ligència artificial», no ens perdonaran mai de la vida, a la gent de la nostra generació, que, servint-nos d’imatges bíbliques inexistents i falses, ens haguem afanyat a pretendre encolomar-los unes festes tan poc evangèliques com mercantilíssimes a desdir…

Per això, el detall que assenyales sobre la negritud d’un dels «tres reis», per a mi (mulato de pell, de cap i de cor), no té gaire més importància ni significat que la del ros o la del roig.

Més et diria. Pel camí que anam, bon amic Miquel, vés a saber tu si d’aquí a una o dues dècades, no serà el «rei ros» qui haurà de ser «engrogat»… davant la inexistència d’exemplars supervivents a l’illa…

Tant de bo que la gent rossa illenca d’avui dia, sàpiga posar-se dins la pell d’aquest altre «rei ros ben engrogat»… Tal volta d’aquesta manera, pentura, qui-sap-lo, pot arribar a entendre millor el que comporta avui dia, per a alguns negres de pell i de cor i de cervell, veure-hi un dels tres reis «embetumat», envoltat de la resta que no hi va gens.

Gràcies, bon amic Miquel, per oferir-me l’oportunitat de manifestar-ho.

Salut i coratge! Sort i República!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!