Comença la “37ª Feria de Abril de Catalunya 2008”. L’anunci és bilingüe, el cartell és suggestiu, bonic, d’estètica oriental bollywood colombiana amb ulls de nina manga. L’organitza la Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Catalunya (FECAC), la preposició locativa indica sense ambages que no són entitats catalanes. La subvencionen la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona, el de Sant Adrià de Besòs, la Diputació de Barcelona i la Junta de Andalucia.
“La Vanguardia” publicà el dia 22, dimarts, el “Diario de la Feria”, amb la reproducció del cartell, el plànol de la ubicació i diverses entrevistes i articles institucionals, llegir-los no és un plaer però il·lustren part de la nostra realitat politicosocial.
El “Diario de la Feria” és , no caldria dir-ho potser, redactat íntegrament en castellà.
Hi diu el President de Catalunya que : ” és una fiesta que quiere ser plenamente mediterránea“, que és la mostra “de la integración respetuosa” i que “ha de servir de ejemplo a las nuevas realidades y sensibilidades que llegan a nuestro país“. Afirmació aquesta que em sembla del tot errònia per raons òbvies, una còpia mercantil d’una festa sevillana a Catalunya ni vol dir integració ni és el model en què els estrangers que viuen al nostre país han d’emmirallar-se.
Ni un cop el President parla de “catalans i catalanes”en el seu discurs de benvinguda a la Feria.
Hereu, l’alcalde de Barcelona, parla amb claredat quan diu que “la Feria és la expresión de una cultura que sabe hacerse querer y que compartimos. Nos ayuda a apreciar la cultura de muchos andaluces i andaluzas, también berceloneses y barcelonesas“. Políticament correcte el llenguatge sexista emprat per l’alcalde de la capital de Catalunya però absolutament discriminatori quan considera, socialista aplicat, que la cultura dels catalans d’origen andalús és cultura andalusa, que són andalusos i barcelonins , excloent-los de la ciutadania i identitat catalana.
Corbacho, ara ministre espanyol, abans president de la Diputació de Barcelona, explica que “fuera de la Feria quedan los orígenes, las creencias y los idiomas de los ciudadanos y ciudadanas … una ciudadanía que hable catalán, castellano o cualquier otro idioma…”.
Canga, alcalde de Sant Adrià de Besòs, segueix el to general quan diu que “la esencia de la Feria es difundir en Catalunya una parte de las costumbres andaluzas”, “diversidad, convivencia e integración”, “ciudadanos y ciudadanas“.
A tota aquella persona que llegeixi el “diario de la Feria” li sorprendrà que a la metròpoli només hi visquin andalusos i andaluses, ciutadans i ciutadanes, que no hi hagi , sembla ser, ni catalans ni catalanes; potser creurà que Catalunya no existeix, que només hi ha Espanya i Barcelona.
Però un gran anunci li farà entendre el valor de la Feria, un bonic anunci que ocupa mitja plana, la visió cinemascòpica d’un míting amb les fotografies flanquejant l’escenari de Rodríguez Z. i Chacón i amb lletres grans, blanques sobre roig, el veritable anunci promotor “la força del socialisme catalanista i federal. PSC. socialistes.cat”.
La imatge descarnada del clientelisme polític, la promoció de la Catalunya arxipèlag, la nova Catalunya de què parlaré en un proper article.
Postil·la que hauria d’ésser, en realitat, un pròleg:
He considerat sempre un error els substanciosos ajuts econòmics que el Govern (de CiU durant anys i després els tripartits) i d’altres Institucions públiques han donat i donen a la FECAC per a organitzar la Feria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com sempre, això no és cap notícia.
Quina obsessió, semblen maníacs.
Saps una cosa? A Palma a Son Tril·lo també en fan de Feria de Abril, però sabies que a Pollença també? Un dia d’aquests estiraré el llit per netejar la borra de davall i és segur que hi trobaré una Feria de Abril com un bolet.
No són bromes les Feria de Abril: vull dir que no té res a veure amb les castanyetes ni amb els farbalans de les faralaes; això només és l’excusa, la tapadora. Hi ha cavalls que valen centenars de milers d’euros, i d’on surt tot això, m’ho vols dir? I supòs que t’has assabentada pels diaris que els mallorquins compram finques a Extremadura i a Andalusia (ja fa anys que els mallorquins compren cortijos, no t’ho perdis). Si m’haguessin predicat damunt set trones que l’ofici de sellater tornaria, no m’ho hauria cregut. Jo no sabia ni què era un sellater, ho vaig haver de cercar al diccionari.
Jo no hi he anada mai a la Feria de Abril, no hi tenc cap feina. Però per sant Antoni a les beneïdes he vist desfilar el bestiar que manegen, amb crineres perrucades d’una manera que ni a Ascott i uns guarniments que tirarien d’esquena fins i tot la sobirana Lilibet (aquella que fou sogra de Lady Di) i he quedat aborronada, sobretot quan em digueren el que els havia fet pagar el sellater per una sella d’ant verd poma. No hi ha cap reina ni cap princesa que dugui un vestit tan car. D’on deuen sortir els pistrincs?
Ni en el nom s’hi aplica la normalització lingüística!
Jo crec que és una forma com una altra de comprar vots. Vivim en el món occidental del consumisme, es compra tot.
Però és una acció molt irresponsable perquè genera desigualtat i desintegració, altres persones pertanyents a altres cultures podrien demanar també que els subvencionessin alguna festeta, però com no voten…
Jo també penso que subvencionar la Feria de Abril és un disbarat. A més, en el supòsit que els andalusos vulguin dónar-nos a conéixer la seva cultura (això sí que fóra interessant), haurien de fer-ho bé: organitzar conferències sobre l’Andalusia musulmana o sobre Maimònides, per exemple; fer exposicions de material gràfic de l’Alhambra, de la Mezquita… de tantes coses…; organitzar recitals de Becquer o de Gòngora (Machado, tot i haver nascut a Sevilla és de sensibilitat castellana)… En qualsevol cas, alguna cosa més interessant que les escorrialles de les taules dels senyoritos (a Sevilla, beneficiaris exclusius de la Feria). Aquest simulacre de fira no ensenya res als catalans i no mostra les coses bones dels andalusos. No cal que la prohibeixin, evidentment, però sí que deixin de subvencionar-la.
sobre aquesta qüestió, és imprescindible consultar que n’opinnen “els altres andalusos”… http://www.altresandalusos.org/
Carme,
el tripartit ha retallat quantiosament els ajuts que donava CiU. Obviar aquest fet és negar la realitat.
Salut