Sor Cop Sec

Article d’opinió Revista Mà num 4, abril 2008. Foto d’un dia de boira a la Plana de Vic.

Les cròniques diran que enguany hi ha hagut poca boira a la Plana de Vic. I de diàleg social encara menys; i no serà per la falta que hi fa!

Catalunya i la nostra comarca estem immersos des de fa uns quants anys en un procés de transformació de la nostra base econòmica. Malauradament el degoteig de tancaments i reduccions de plantilla industrials no para: ara és la VICA i el darrer any Ofiltex a Olost, Obradors, Estabanell, Genis i Antel, Diemens, Vitri, Colomer, la Farinera i de ben segur que me’n oblido alguns.
A més, aquesta és una comarca que havia posat tots els “trumfos” del seu creixement en la construcció (som la sisena comarca constructora de Catalunya en tant per cent del PIB). El sector primari decreix, i molt. La indústria també, sobretot en nombre de treballadors, i la capacitat de creació de llocs de treball en el sector serveis té avui un sostre força clar a la Catalunya interior.

Cal que la nostra comarca defineixi el seu model social i econòmic del futur. I ara bé quan el maten: aquesta comarca té una capacitat molt limitada de generar projectes compartits, no tan sols a nivells dels diversos pobles i ciutats, sinó del diversos sectors i agents socials. La nula participació dels sindicats en el Pla d’Innovació d’Osona o els malentesos en el futur, si algun dia el veiem, parc tecnològic en són bons exemples. Falten lideratges polítics, socials i econòmics, però sobretot falten espais per generar consens i diàleg social. Si algú es pensa que els sindicats sols hi són per gestionar i menjar-se els conflictes en el darrer esglaó, el dels més dèbils, el dels tancaments va ben errat. El futur d’Osona requereix participació de tothom i la dels treballadors sobretot. (I si no ens hi volen al costat i de bracet potser ens hi trobaran al davant).