Aquests dies, entre Nadal i cap d’any, he tingut algunes discussions a la xarxa sobre l’abast de la proposta de Salari Mínim Interprofessional (SMI) que contemplava la proposta d’acord de JuntsPelSí i la CUP, i el seu impacte i eficàcia (així com el del salari mínim de ciutat, que impulsen algunes candidatures municipals i ajuntaments,
Deia Josep Pallach, en la seva formulació d’un socialisme català i universal en el seu “La democràcia, per fer què?”(acabada de reeditar a Edicions Els Llums), que “la millor via i finalment la més ràpida per arribar al socialisme és la democràcia”. I estem força d’acord que el procés independentista és un aprofundiment democràtic que
Alguns em deien: “no ho escriguis que hi haurà independentistes que no els hi agradarà”. Malgrat tot, crec que és important compartir inquietuds i debats. Sols ens pot reforçar. I, que carai, sempre m’he sentit còmode en l’heterodòxia independentista –des de que vaig entrar a la UGT de Catalunya l’any 1996, convençut que era la
S’ha popularitzat la dita de que Adam Smith s’ha instal·lat a Pequin provocant un capgirament del mapa global del capitalisme, just en un moment on la crisi iniciada el 2008 ha tornat a fer emergir les propostes keynesianes que li feien de torna i contrapès. Però en aquest nou mapa mundial del capitalisme, si en
Si no ho entenc malament, i per situar-me, el debat seria “o trenquem la legalitat espanyola ara per realitzar una consulta que sembla ser que ens prohibiran o la trenquem després d’unes eleccions plebiscitàries per proclamar la independència unilateralment, si en aquestes guanyen els partits sobiranistes”, oi? si és així el debat no és la
Sempre m’he sentit de l’”altre” país: el dels “altres” catalans, del Candel, de les “altres” catalunyes de Fuster, de l'(altra) nació, la “impura”, del JF.Mira i de l’”altre” catalanisme del Termes, el que té les arrels en les classes populars. Des d’aquests paràmetres he treballat, cívica, sindical, cultural i políticament, els darrers 25 anys. Al