Sor Cop Sec

Aquest dissabte va ser el primer dissabte del Festival de Jazz de Terrassa en la seva 26a edició. He de reconèixer que aquest és un dels meus tòtems culturals, i m’atreviria a dir que cívics. Per la ciutat, per l’entitat i la gent que l’organitza -el Club de Jazz dels Amics de les Arts de Terrassa– per la música i perquè se’ns dubte des de ben petit i adolescent sempre l’hi he estat fidel. Arriba el més de març i ja m’envolta el ritme, escolto més música de jazz, miro el programa, planifico concerts… (als quals no podré anar pas a tots, ni de bon tros).

Aquesta edició té com sempre concerts boníssims, a la Cava i al carrer, cinema i evidentment el Pic-Nic Jazz el 25 de març, gran festa jazzísitica al Parc de Vallparadís.

Penjo aquest petit vídeo perquè en pogueu tastar l’ambient d’un dissabte al matí de Festival de Jazz a la Plaça Vella de Terrassa.

Aquest any el club ha apostat pel jazz europeu dels Gypsy Swing i Henri Texier Strada Sextet, i les produccions pròpies: la Big Band Jazz Terrassa amb l’Orquestra Simfònica Sant Cugat sota la batuta del director alemany Peter Herbolzheimer, i el concert en record a Tete Montoliu, en el desè aniversari de la seva mort, que reunirà a dotze músics de primera nacionals i internacionals, deu dels quals havien compartit escenari amb ell.

No cal dir que quan un Festival -organitzat des d’una entitat!!- té aquesta qualitat i aquest impacte cultural i cívic retorna la il·lusió.

Visca el Jazz i Visca Terrassa!