Sor Cop Sec
Cesc Poch Ros
Això de Frankfurt
3 idees:
Primera.
Desitjo que la presència de la Cultura Catalana com a cultura convidada a Frankfurt ajudi a que els nostres escriptors i editors es puguin guanyar més bé la vida ampliant el seu mercat, amb moltes traduccions. Però crec que el principal problema de la Literatura catalana actual es troba aquí, en els seus propis lectors. Es llegeix i compra poc en català. Doncs, que Frankfurt faci sobretot que els lectors catalans siguem més, coneguem i estimem més la pròpia literatura i es llegeixi més en català.
Segona
Si em permeteu el to personal. Avui tinc dos parents que han fet cap a Frankfurt. La meva tia Àngels, reconeguda actriu, llegeix uns textos en la inauguració. I d’aquí uns dies el meu cosí Salvador, reconegut assagista, participa en una taula rodona. Això no té massa mèrit; tothom té avui, en aquest país, un parent que va a Frankfurt. Fins i tot del meu sindicat hi fan un acte amb la DGB alemana coincidint amb la Fira de Llibre, fet que evidentment crec de gran vàlua, perquè el treball també és cultura. I celebro que un dels autors catalans d’èxit a Frankfurt sigui el Jaume Cabré, perquè és molt bo, universal i va ser professor meu de Literatura a COU i ens ho vam passar molt bé (i mira que amb això de les lectures obligatòries era difícil) .
Tercera
Home, des d’aquest punt de vista gastar-se 12 milions d’euros en la presència catalana a la Fira de Frankfurt, em semblen molts diners. Suposo que s’ho val, tot sigui per treure el cap en el món global. Ens els gastem, però, en promocionar la Literatura catalana aquí? Penso que a la cultura catalana i en català aquí l’hi deu fer molta més falta. I mira que en Pep Bargalló em cau molt bé i penso que ha fet una feina brillant, però mira que endur-se al Castellers de Vilafranca i la Vella de Valls, enxufats i tradicionalistes, això sí que em cou!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I d’això es tracta, més que de buscar polèmiques.
En Baltasar Porcel, que ja no està per minúcies, va dir que no pensava criticar a cap altre membre de la cultura catalana. Que som pocs i mal avinguts. Que el que hauríem de fer és ajudar-nos entre tots. I hi afegeixo que la cultura catalana serà forta si des de la diversitat pot convergir en la unitat. 😉