CaueCanem

El català a la Catalunya Nord o la Catalunya francesa està desapareixent. No arriba a la meitat, la població que el sap parlar i la majoria són majors de 65 anys. En el cas dels joves aquest percentatge baixa per sota del 20 per cent. 

 

En part aquesta situació es deu al jacobinisme francés. L’una, grande y libre a la francesa. Un estat, una cultura i una llengua. I la resta -catalans, bascos, bretons, corsos- els hi bufa. I no sembla que això canviï. L’estat pràcticament no destina ni un euro a l’ensenyament d’aquestes llengües ni a la promoció d’aquesta cultura. I així seguirà sent si depèn de Nicolas Sarkozy (dreta de l’UMP), Marine Le Pen (ultradreta del Front Nacional) o Jean-Luc Mélenchon (esquerra comunista del Front de Gauche). Cap d’ells no vol capgirar aquesta situació. Le Pen diu que no perquè això obriria la porta a ensenyar en àrab. Mélenchon, en canvi, presumeix de jacobinisme (sic) amb la cara ben alta. Com a mínim és clar. 

En canvi, François Hollande (el gran favorit i candidat del PS, el Partit Socialista), François Bayrou (el centrista i exministre d’educació del MoDem) i la jurista ecologista, i amb uns sondejos que li vaticinen uns resultats ridículs, Eva Joly (Els Verds-Europe Ecologie), diuen, en diferents intensitats, que França ha de promocionar les altres llengües que li són pròpies i que no són el francès. Hollande ho diu amb la boca petita i titubejant, però com a mínim fa un pas endavant respecte a Mitterrand, Jospin o Royal. Bayrou, no. Bayrou, d’orígen occità, ho diu amb orgull, fins i tot presumeix de la senyera en un míting. I Joly, tampoc. L’ecologista ho diu públicament, la darrera vegada en una entrevista a la televisió pública aquesta setmana, i ho destaca al seu programa electoral. 

Ja tocava, senyors! Ara apliqueu-ho. I si ens ajudeu a fer del català una llengua oficial a Europa, doncs collonut.