Quan una cosa ens fa goig i demanem, ingenus o sompets, si ens ho poden regalar, de seguida ens comuniquen l’esbalaïdora notícia que el tio Regalat es va morir fa milanta anys. Al cel siga, doncs, el tio Regalat, tan desprès i benefactor, que tot ho donava com si fóra seu. Però hem descobert que
En més d’una ocasió, l’alcalde de Xàtiva ha posat com a excusa per no invertir-hi un cèntim públic que l’ermita del Puig és de propietat eclesiàstica i no municipal. I potser hauríem compartit l’estratègia si realment haguera pretès aconseguir el traspàs de la propietat a canvi de la restauració. Però no hi havia estratègia, sinó
Ha dit l’inefable alcalde de Xàtiva, don Alfonso Rus, que els qui critiquem la “seua” Fira som uns estrenyits. I ho ha dit amb intenció burlesca, escarnidora, i perquè els seus hooligans li riguen la gràcia, encara que el “xiste” siga més roïn que un bac de nassos. Confesse que sóc incapaç de sospitar, per
Torna la Fira amb una programació pròpia de Villabotijos de Abajo. Sense músics i cantants de casa nostra, tots forasters. I molt ben pagats, per cert. Els més moderns i els més amoixamats. La Fira de Xàtiva és “diferente”. Però no ho és “desde siempre”, només des que governa l’autoodi del PP, que és continuïtat
Camp semàntic d’obligació política durant l’era Rus: besar-li mà, ballar-li els nanos, ballar-li l’aigua, sacsar-li-la, alçar-li el pet (i la bufa)… Alguns polítics del nostre rogle són com el frares: que de bades no peguen cabotades, i si les peguen, mal pegades… Dies després d’haver passat per la nostra desficaciada escena política el cicló “Gilipollas”,
Comunicat: A estudiar: als afores; que ens apeteix veure el cine: als afores; que t’agrada l’skate: als afores; que tens un grupet de música i vols assajar: als afores… i els que anàvem a jugar a frontó ja fa temps que tinguem que anar més lluny encara per a pegar dos pilotades. Sembla que sols
L’Associació Amics del Poble Sahrauí de Xàtiva torna a organitzar les Jornades de Solidaritat. Els actes tindran lloc a la Casa de la Cultura. Dijous, 26 de febrer de 2009A les 20:00 h. Cuentos de la guerra saharauí,de Pedro Pérez Rosado Sàhara Occidental, any 1975. La història comença amb la negativa de Pablo a complir
Així es diu aquest vídeo, de la mateixa productora que ha realitzat l’entrevista delirant, ben bé marxiana: xuanxofariafaena. És un breu passeig per Xàtiva. Hi trauen el meu carrer Blanc i les meues Eretes. Emotiu. Em cal agrair-los-ho: gràcies Joanjo, gràcies Ester.
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 Enguany en farà 70 d’aquell crim espantós. La guerra pràcticament acabada. Els republicans vençuts retornaven del front cap a casa. Els “nacionales” vencedors no tenien prou d’haver-los vençut, calia exterminar-los. I les bombes de l’aviació feixista italiana caigueren sobre l’estació de Xàtiva aquell matí assolellat de febrer. Avui
«Xàtiva, diferente desde siempre». Aquest és el lema de la ciutat “socarrada” que s’ha inventat el PP per a promocionar la ciutat, expressat en versió única i monolingüe, és a dir en castellà foraster, en la llengua que parlen els valencians renegats i botiflers. No és un lema, doncs: és un insult. Un insult a
Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 Dintre dels cursos de voluntariat que es fan mensualment a caMot, el proper divendres 23 de gener (de 20:30 a 22h) i dissabte 24 de gener (a partir de les 18h) tindrà lloc el curs de promoció del patrimoni cultural. Quan parlem de patrimoni cultural ens referim tant
Tot ho teníem, això ens faltava saber: que el general assassí Francisco Franco és alcalde honorari perpetu i fill (de puta) adoptiu de Xàtiva. El peperam local s’ha apressat a dir que no estan ells per llevar-li el títol. Només faltaria! Això podríem fer-li al Caudillo de España por la Gracia de Dios! «Rojos, que
El País Valencià d’avui, ara com ara sotmès als anacrònics designis nacionalcatòlics del PP, s’asembla molt i molt a una dictadura bananera. Una d’aquelles dictadures de tirans esperèntics i ministres (consellers!) desgavellats, avivada de capitostos locals ansiosos per fer diners i fer servir prepotents la “vara de mando” contra el poble pla i els enemics
Que Mercè torne prompte a casa, sana i estàlvia. Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 <!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} @page Section1 {size:612.0pt 792.0pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:36.0pt; mso-footer-margin:36.0pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} –> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Tabla